Segurament al cap de pocs minuts d’haver començat la funció
d’Idiota, de Jordi Casanovas, molts espectadors establiran alguna connexió més
o menys encertada amb El Mètode Grönholm (2003) o, encara més, amb Paraules
Encadenades (1995).

Acceptem aquest fet com a inevitable en tant que som davant
d’un exercici teatral galceranià, on els personatges juguen al mateix temps que
ho fa l’espectador. Però acceptem també que quan Galceran va tenir el seu èxit
més internacional ja feia anys i panys que aquesta combinació de thriller,
terror, humor negre i joc de lògica pujava als escenaris, sobretot anglosaxons.
I a casa nostra el propi Jordi Casanovas en té antecedents d’èxit com Un home
amb ulleres de pasta (2010) o Les millors ocasions (2002).

No obstant, a Idiota no som davant d’un “whodunit” (el
Cluedo de tota la vida) sinó d’un “mind bender”, una posada a prova de la
nostra capacitat de raonament i ús de la lògica de les que, com ens acostuma a
passar sovint, traiem el millor partit quan som sota pressió. Una pressió extrema
en el cas del protagonista.

Ramom Madaula interpreta un pare de família propietari d’un
ruïnós bar karaoke, que accepta sotmetre’s a unes proves psicològiques a canvi
d’un maletí amb els diners suficients per resoldre la seva vida i la dels de
casa. I amb això n’hi ha prou i de sobres per construir un artefacte sense
fissures que dignifica el teatre de gènere sense necessitat de pedants
justificacions. Hi ha missatge, sí. Però no embafa i, de fet, s’integra al joc
amb picades d’ullet intencionadament òbvies.

Casanovas és implacable en el diàleg. Rèpliques precises de
ritme àgil. De seguida anem per feina, sense floritures ni prolegòmens. I el
públic queda enganxat amb una brillant arrencada de pura comèdia, on tant
Madaula com Anna Sahun, la psicòloga al càrrec de la prova, demostren una
química imprescindible per arribar a la meta sense caure al pou, augmentant la
tensió i la negror del joc a mesura que la fitxa avança caselles. La gent deixa
de riure en sec i Casanovas ens porta per allà on vol. I deixin-se portar
perquè el guia es coneix molt bé el camí.