Casanovas ha construït un artefacte escènic que recorda molt al fenomen d’eel mètode Grönholm, de jordi Galceran. Perquè hi ha una intriga que va creixent, una amenaça latent constant, un premi i un càstig per a cada capítol. I dos personatges que miren d’enganyar-se, de fer-se més intel·ligents els uns que els altres. La informació és poder. I la ciència sembla guanyar el valor de religió. Més tard, es veurà que l’experiment no és tant inofensiu com sembla, i que per això, estan disposats a donar una notable recompensa als subjectes seleccionats.

No és aconsellable revelar gaire res de la trama. Perquè el motor és aquest “thriller”, amb un cert aire “gore”. Ramon Madaula i Anna Sahun interpreten dos personatges ben diferents: el primer mostra una evolució notable: des de la fatxenderia al sentir-se amenaçat; la segona té un to molt més fred i dóna la informació estrictàment necessària quan jo hi ha més remei per continuar amb l’experiment. Les proves recorden més a”El mètode Grönholm” que no pas a la recent “L’efecte” (Sala Beckett, 2015). el joc a “Idiota” és que el públic també es trenca les banyes per resoldre els enigmes (impossible, no fer-ho) per demostrar-se més intel·ligent que el candidat. El final no es pot avançar perquè és quan es destapa la raó veritable de la trama, el seu pinyol. Res és inofensiu.