Jordi Casanovas torna al camí del thriller i la comèdia negra dels seus inicis. Després de l’èxit de la seva trilogia sobre la identitat catalana, Idiota significa el retorn a una escriptura que, com va passar amb Un home amb ulleres de pasta i Sopar amb batalla, marca l’identitat del seu inconfusible segell personal. La fórmula torna a funcionar amb l’obra que s’acaba de presentar, amb gran èxit, a la Sala Muntaner. 

 La hilarant però inquietant proposta, plena d’intriga i cops amagats, compta amb dos intèrpretsque que tenen molt ganxo entre el públic i una acreditada solvència artística com Ramon Madaula i Anna Sahun. El primer encarna el propietari d’un karaoke arruïnat que accepta presentar-se a unes proves psicològiques a canvi d’un maletí de diners que pot resoldre els seus problemes d’empresari autònom hipotecat i els de la seva família. Però l’experiment que creu que serà un camí fàcil s’acabarà convertint en un malson. 

 Sahun encarna amb brillantor l’atractiva però dominant psicòloga encarregada de plantejar-li les preguntes que posaran el protagonista al caire de la seva resistència mental. Alemanya per més senyes, nacionalitat que correspon al país dominant en les decisions que ens afecten i que ens venen com a úniques possibles, li plantejarà els diferents enigmes del test. Implacable i cruel, sotmetrà l’enquestat a una gradual tensió amb humiliacions incloses que només podrà superar si treu de dins aquesta capacitat de concentració a la qual som capaços de recórrer en els moments de més pressió. I això és el que vol avaluar una prova destinada a explorar els actuals límits de l’explotació de l’ésser humà.. 

 Casanovas aconsegueix que l’espectador sigui partícip, des de la butaca, de la resolució del qüestionari abans que el cada vegada més atabalat conillet d’índies de l’experiment trobi les respostes que el poden salvar d’un final fatal. Les reaccions d’un enorme Madaula, capaç de trobar sempre la mesura justa dels més variats registres interpretatius, provoquen les rialles de la sala, però a poc a poc la força d’un thriller edificat sobre l’agilitat i la precisió dels diàlegs i una enginyosa estructura teatral, acabarà dominant la trama. Una gran funció que diverteix però que alhora també convida a la reflexió.