Jordi Casanovas en estat pur, diria. Ens presenta una història
estressant, angoixant, absurda, crítica, divertida, psicològica, intensa. Un home es presenta a
unes proves psicològiques molt ben pagades. O això es pensa, perquè de seguida
descobrirà que potser
no ho estan tan, de ben pagades…

Ramon Madaula es posa a la pell d’un petit empresari  hortera i
despreocupat que està amb l’aigua al coll i Anna Sahun, a la d’una psicòloga intransigent, dura i insensible que, des del minut
zero, té la paella
pel mànec. Madaula, amb cua perilla, camisa hortera, botes camperes i pensaments
d’adolescent exaltat, es fa divertit,
desgraciat, trist i fins i tot entranyable en una interpretació superba. Ella, extremadament elegant, guapa, segura de si mateixa i de tot el que fa, severa
(parla en alemany, fins i tot!)… de vegades, fa venir ganes de trencar-li la cara. De manera que el joc,
farcit d’enginys i endevinalles, funciona en tot moment.

Tot transcorre en temps real (el que deuen durar aquesta mena d’entrevistes), en un
despatx ampli i lluminós que, però, arriba a transmetre, quan convé, sensació claustrofòbica.
El diàleg, àgil,
proper realíssim, ajuda a inhabilitar el menor símptoma d’avorriment o de
pesadesa que es pogués percebre. La tensió es palpa des que resulta que aquesta empresa ho sap tot,
del visitant i que en el joc (feina? entrevista? enquesta?) estan involucrats
familiars de l’innocent aspirant.

Lliçons: hem de llegir-nos els contractes abans de firmar-los, hem de
pensar-nos molt bé les coses que diem, hem de raonar abans de renunciar a una cosa… Totes aquelles lliçons que ens sabem a
la perfecció però que, en el moment de la veritat, potser no apliquem.