Feia temps que Joan Negrié i Anna Moliner volien treballar, com a parella, junts a escena. Havien fet petits papers en què es trobaven intermitentment, d’un muntatge a un altre. Ara, han fet la pau. I que els duri.  A “You say tomato” representen una parella de romàntics que són uns complexos artistes de pega. L’espectacle, que té el to textual de Joan Yago i l’aire fresquíssim de Joan Maria Segura a la direcció, demana a crits fer llargues gires per tots els teatres municipals i demés festes majors. Té un esquitx de música (Xavier Mestres, afinadíssim assessorament) que demostra la versatilitat dels actors però es defensa des d’una comicitat divertida que s’emmiralla en les petites realitats (un petit accident topant un cotxe amb una pilona; les presses innecessàries perquè després ningú els hi obra el teatre…) És un argument prou repetit (“Paradís” de Divinas o “La Julieta” de Rosa Gàmiz amb Oriol Broggi) però la relació de parella (una discussió,per moments, ben agra) aporta un aire nou entre caixes.

En aquest muntatge, Joan Yago s’ha atrevit a parlar de la relació de parella i també del que passa darrere les cortines llampants del teatre. Yago, captivat per les crisi dels 30 i dels 40 dels dos protagonistes (uns empàtics Anna Moliner i Joan Negrié, capaços de fer riure, emocionar i sorprendre amb una coreografia brillantment divertida) insinua que, potser, la felicitat és acomodar-se en una zona de confort menys atractiva. En aquest diàleg d’una parella que s’amaga darrere un ofici que no els satisfà però que els permet seguir vivint, portes enfora, una enganyosa vida d’èxit esclaten bombes de profunditat. El públic frena les riallades en sec. Com més es vesteixen els actors, més es despullen les raons dels personatges. Tots dos són covards i derrotats però somnien en aconseguir “Five more minuts” (el títol del seu disc) de glòria. Un retrat descarnat de les vides insignificants però ben pròpies que patim tots. La felicitat ja no és mítica com cantava a “Aneboda” o a “Bluf”, ara és pragmàtica.