• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • You say tomato
  • /
  • Un seductora parella
CRÍTIQUES
You Say
César López Rosell
PER: César López Rosell

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Un seductora parella

Publicat el: 25 d'octubre de 2015

CRÍTiCA: You say tomato

Joan Negrié, amb un notable currículum a l’esquena, i la camaleònica i versàtil Anna Moliner formen una tendra i seductora parella a You say tomato, un títol inspirat en la cançó d’un film protagonitzat per Fred Astaire i Ginger Rogers. Aquesta comèdia xou de Joan Yago, dirigida per Joan Maria Segura i amb direcció musical de Xavier Mestres, triomfa a la Sala Muntaner. 

 El Santi, inconformista seguidor de la tradició de les orquestres de comarques, i la Rosó, nena prodigi de la TV dels anys 90, es coneixen i s’enamoren. Junts s’enfronten a la vida en comú i al repte d’un projecte artístic destinat a catapultar-los a un triomf que mai acaba d’arribar, salvant un efímer èxit amb Five more minuts, disc que va propiciar els seus únics instants de glòria. 

 En els 10 anys que fa que estan junts, els dos artistes sobreviuen amb molta dificultat fent bolos de festa major amb un espectacle de populars duets romàntics. Durant els preparatius d’una d’aquestes aparicions en un local de mala mort esclata la seva crisi existencial. Mentre ajusten veus i assagen passos de ball emergeixen els interrogants del seu futur en la música i els dels devastadors efectes que aquest frustrat projecte té en la seva ja desgastada relació afectiva, que ella atribueix a la crisi dels 40 anys de l’immadur personatge de Negrié. 

 El tema no és nou, però la frescor, agilitat i naturalitat dels diàlegs d’aquest text irònic però agredolç aconsegueix que els protagonistes desprenguin una contagiosa proximitat que t’acosta a la seva permanent inestabilitat. Moliner, atractiva, lluminosa i desinhibida, torna a exhibir el seu talent per a la comèdia i per a la música. Les interpretacions de tots dos en el popurri del final de la funció, amb un captivador Negrié en el registre canor i en la faceta actoral, són un al·licient més perquè aquesta producció, que va més enllà del recurrent relat de la vida entre bastidors, sigui una de les més recomanables de la cartellera. 

CRÍTIQUES RELACIONADES / You say tomato

TÍTOL CRÍTiCA: Divertida lloa a la renúncia

PER: Víctor Giralt
Víctor Giralt
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: UN APETITÒS TOMAQUET

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una comèdia d’aparença lleugera

PER: Iolanda G. Madariaga
Iolanda G. Madariaga
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Voilà, aquí tens la vida

PER: Núria Cañamares
Núria Cañamares
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: El «xou» de la Moliner i el Negrié

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: De nou, comèdia tòpica, però aquesta furga amb punteria en la relació de parella en crisi

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Frescor per aspersió

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat