CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
UN APETITÒS TOMAQUET
Publicat el: 20 de desembre de 2016
CRÍTiCA: You say tomato
Teatre dins del teatre
i un reflex de les parelles a la vida real i una agredolça reflexió sobre els
triomfadors i els perdedors i la subtil línea que els separa o-i els uneix. Un espectacle que t´ atrapa de d´ abans d´ asseure´t
a la butaca, tot seguint des de que entres al teatre, ells ja són actuant, les
peripècies d´una parella de cantants, també parella sentimental a la vida real,
contractats per cobrir un forat de la
programació de la Festa Major d´un poble, obligats (com s´ acostuma) a improvisar-se
el camerino en un racó d´un escenari i una mica oblidats dins del programa, on sense
protagonisme se´ls anuncia a l´ apartat, Altres activitats..
Mentre van preparant-se
per a l´ actuació, discuteixen, reflexionen, assagen precàriament i van deixant
anar les seves frustracions, els seus dubtes, la crisi dels quaranta i també
alguna de les seves certeses. Si bé no han aconseguit la fama ni el
reconeixement que pensaven i potser mereixien, segueixen treballant en el que
els hi agrada i d´una manera anònima, respecte a la fama, fent feliços per dues
hores a un nombre de persones que venen a veure´ls.
L´espectacle acaba
amb un tast del seu espectacle, un antològic duet cantat i ballat amb temes romàntics
d´ èxit en les darreres dèecades.
Anna Moliner (Mar i cel, Infamia, Les bruixes de Salem,
Cites-TV3, compositora i cantant del CD, Scents..) i Joan Negrié (La marató de Nova York, gestor i
director de la Sala Trono-Tarragona),
són dos actors-cantants-ballarins polifacètics de brillant recorregut. Ambdós es complementen a la perfecció i fan
d´aquest espectacle una delícia de frescor interpretatiu plenament recomanable.
El títol de You say tomato s´inspira en una de les
estrofes de la cançó Let´s call the Whole
Thing Off, escrita per George Gershwin i Ira Gershwin (Rapsody in Blue, Porgy and Bess, Un americà a Paris..), que es va
popularitzar al formar part de la pel.lícula Shall We Dance (a Espanya, Ritmo
loco), protagonitzada per Fred Astaire i Ginger Rogers.
Escrita pel jove i
prolífic dramaturg Joan Yago ,
membre de la Companyia La Calòrica i dirigida per Joan María Segura (Egos Teatre), va ser estrenada l´octubre del
2015 a la Sala Trono de Tarragona i posteriorment a la Sala Muntaner de
Barcelona. Aquest estiu va saltar l´Atlàntic per anar a Buenos Aires, on es va
representar amb molt d´èxit als teatres Santos 4040 i Bandfield Teatro
Ensemble, del 15 d´agost al 5 de setembre. De nou a Barcelona i des del 16 de novembre
es representa al Club Capitol.
No us la perdeu.
Us aconsellem visitar
Clip de Teatre la pàgina web sempre molt
ben documentada de l´Andreu Sotorra, on podreu veure imatges de l´espectacle,
de la pel.lícula de Fred Astaire i Ginger Rogers i de George Gershwin, www.andreusotorra.com
Altres pàgines web interessants: www.annamoliner.com, www.facebook.com/joan.negrie, www.lacalorica.com i www.egosteatre.com
Text: [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / You say tomato
TÍTOL CRÍTiCA: Divertida lloa a la renúncia
PER: Víctor Giralt

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una comèdia d’aparença lleugera
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Voilà, aquí tens la vida
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Un seductora parella
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El «xou» de la Moliner i el Negrié
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: De nou, comèdia tòpica, però aquesta furga amb punteria en la relació de parella en crisi
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Frescor per aspersió
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
9