CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
La utilitat de la comèdia
Publicat el: 14 de febrer de 2015
CRÍTiCA: L’art de la comèdia
D’entre tota la temàtica i reflexió que De Filippo ofereix
als seus textos sense dubte la de l’univers teatral és la que més dedicació
contempla, amb aquella passió que contagiaria fins i tot als menys assidus del
pati de butaques. Un art per força lligat a la cultura popular, a l’esbarjo de
la classe treballadora i al sentit de comunitat. Tot això hi és a L’art de la
comèdia i tant la direcció de Lluís Homar com la traducció de Xavier Albertí
conserven intacta aquesta ferum de llum de guàrdia i humitat d’uns telons pintats
mal conservats.
No us espanteu els qui n’estigueu ja fins al capdamunt de
l’endogàmia de la gent de teatre, que no saben parlar d’altra cosa que d’ells
mateixos amb l’excusa de que parlar de teatre és parlar de la vida. Després
d’un excel·lent pròleg on Homar i Joan Carreras deixen anar tota l’artilleria dialèctica,
aquí sí, sobre el món del teatre, arriba el moll de la comèdia, entesa més com
a entranyable retrat costumista de petites grans misèries que no pas com a
farsa hilarant.
Pel despatx del nouvingut senyor prefecte d’un poble passaran
a fer llurs peticions, un rere l’altre, un seguit de personatges representants de
les diverses branques que configuren el pal de paller d’una comunitat: un
metge, una mestra, un farmacèutic, un capellà… i potser fins i tot un actor.
Hi ha alguna cosa d’espiar pel forat del pany i de joc
pirandellià en l’argument que planteja De Filippo, reforçat per una exquisida
posada en escena que es mou entre la ficció i la realitat. “No som personatges
a la recerca d’autor sinó a la recerca d’autoritat”, diu el protagonista, Oreste
Campese. I si per clavar garrotada al poder cal posar-hi una dosi de crueltat,
s’hi posa. Perquè si allò que veiem ens afecta… què més dóna que sigui veritat
o mentida?
CRÍTIQUES RELACIONADES / L’art de la comèdia
TÍTOL CRÍTiCA: Per gaudir del bon teatre
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La grandesa del teatre
PER: Teresa Bruna

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: El teatre com a argument
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Un Teatre carregat de raons
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Grande De Filippo !
PER: Víctor Giralt

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una alineació extraordinària
PER: Marc Sabater

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un brillant joc d’equívocs
PER: César López Rosell

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Una declaració d’amor al teatre
PER: Xavi Pardo

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: El arte de la comédia en el TNC: Una declaración de intenciones teatral.
PER: Enid Negrete

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Un magnífic i necessari homenatge
PER: Aída Pallarès

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Quan les coses no són sempre el que semblen
PER: María José Ragué

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: l’art de la vida
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: La caixa dels postissos d’Eduardo De Filippo i Lluís Homar
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Ara com sempre!
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Lluís Homar demostra que la Sala Gran és com la cabina del vaixell dels germans Marx
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9