Inauguració del Festival Grec d’alta volada, amb ballarins superlatius, que pronuncien elaborades coreografies, de vegades aèries, d’altres retorçudes, entortolligades, angoixants, que rimen amb una historia abismal, que recorre les inflexions del mal que descriu l’al·lucinant Apocalipsi de Joan de Patmos. Un batec d’ales palmejades evoca l’estol angèlic que es precipita a l’Avern. Àngel i diable, les dues cares de la mateixa moneda. La llum i la fosca. “Qui sap el Bé?”, diuen que se li va preguntar al Dante: “Qui ha tastat el mal!”, diuen que va respondre. Ningú com el poeta toscà ha anat tan lluny en recrear la idea d’Infern. Els seus versos alenen sobre Vorònia, que només peca d’un excés de discurs que dificulta el gaudi i refreda l’emoció. I, tanmateix, quin esclat d’excel·lència!