Hipnòtic, commovedor, imaginatiu. En el primer acte de Vorònia, l’espectacle inaugural del Festival Grec, Marcos Morau demostra, un cop més, que és un dels coreògrafs més brillants i interessants del panorama actual. En la recerca d’una resposta a l’enigma del mal, La Veronal s’endinsa en la cova més profunda del món, en el buit més aterrador.

Vorònia és una exploració del mal, un viatge als múltiples inferns, una crítica als abusos de la religió, la violència, la traició. Vorònia és la deformitat dels cossos, és el moviment pràcticament espasmòdic, hipnòtic i brillant de La Veronal. El triomf del nihilisme. Posar-nos davant del mirall i sacsejar-nos a ritme de Wagner fins que reaccionem i ens adonem que vivim A puerta cerrada.

 Vorònia no és un espectacle rodó, tot i que molt possiblement ho serà quan arribi al Mercat de les Flors, però aconsegueix sacejsar i remoure a l’espectador. Encara és aviat per dir-ho però estic convençuda que d’aquí una, dues o tres setmanes molts de nosaltres encara reviurem algunes escenes de l’espectacle. I, potser per això, no és agosarat afirmar que l’any que ve tornarem a Vorònia.