MOLT DISFRUTABLE
HOMENATGE AL CINEMA D´AVENTURES DE CAPA i ESPASA. En el nou muntatge de Dagoll Dagom es nota el record agraït dels
nens Joan Lluis Bozzo, Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel
(triumvirat directiu de la companyia), Albert
Guinovart (música i orquestració) i  Joan Vives (director de l´orquestra).
Els més veterans recordant aquelles tardes de cinema de barri, sessió continua
i doble programació, els menys veterans recordant les tardes televisives dels
dissabtes.

Scaramouche (1952), amb Els tres mosqueters (versió amb Gene
Kelly de D´Artagnan, 1948) i El presoner
de Zenda (1952, en el que repetia protagonista l´actor d´Scarmouche,
Stewart Granger), son els tres grans clàssics del gènere amb aquell
espectacular Technicolor.

Aquestes pel.lícules
han estat el referent visual, combinant un truc argumental, el d´El presoner de Zenda per fer un truc a
aquesta versió musical, el joc dels dos Scaramouche que no hi és a l´obra
original. L´espectacle està inspirat en l´obra honònima de Rafael Sabattini (1875-1950) i especialment en la pel.lícula del
1952. L´autor la va poder veure portada al cinema el 1923, en versió muda, però
per molt poc no va poder veure la versió en color. Sabattini es autor també de
dos històries de pirates, també portades amb éxit al cinema, El Capità Blood (1935, amb Errol Flynn
protagonista, hi ha també una versió anterior del 1932)  i El
cigne negre (1942, amb Tyrone Power).  

Un superespectacle amb
un lluit vestuari (Montse Amenós),
perruqueria (Fent i Desfent/Maria
Audello) i caracterització (Eva
Fernández) d´acord a l´època, just quan es va gestant la Revolució Francesa,
i una majestuosa escenografia. Espectaculars combats de floret (Jesús Esperanza, mestre d´armes i Kike Inchausti, lluita escènica), una
música majestuosa amb peces de notable complexitat vocal (Albert Guinovart) i un elenc brillant que broda tots i cadascun
dels personatges amb menció especial per Toni
Vinyals (doble Scaramouche) i les dues dones que disputen el seu amor, Ana San Martín (la rebel aristòcrata)
i Miriam Mambo (la comediant
revolucionaria) i Ivan Labanda (el
sofisticat i cruel marquès). Amb ells fins a 14 actors-cantants-ballarins (coreografies
de Francesc Ambòs) tots ells i elles
esplèndids, destacat obligat per Jordi
Corominas i Clara Moraleda, i
acompanyats per una orquestra de deu músics, dirigits per Joan Vives i tot sota la eficaç direcció de Joan Lluis Bozzo.

Una gran festa de
teatre musical per gaudir sol, amb amics, en parella o encara millor en família
(nois i noies a partir de 8 anys). Pels joves, una referència cinematogràfica
relativament recent (La màscara del Zorro,
1998, y La llegenda del Zorro, 2005, amb
Antonio Banderas. Hi ha tres versions anteriors a destacar, El signe del Zorro, 1940, amb Tyrone
Power; El Zorro, 1975, amb Alain
Delón, i anterior a totes, La marca del
Zorro, 1920, amb Douglas Fairbanks, a més d´infinitats de versions més).
Destaquem pels cinèfils una pel.lícula més, El
tulipá negre, 1964, basada en una novel.la d´Alexandre Dumas, també amb
Alain Delon protagonista, amb …Adolfo Marsillach d´antagonista com a Baró La
Mouche i amb un memorable també duel final.

Text: [email protected]