Un espectacle
compromès que recupera el teatre com a plataforma reivindicativa per donar veu
i sacsejar consciències. S’inspira en els fets de Gènova del juliol del 2001,
en què el G8 i els activistes antiglobalització del Fòrum Social Mundial “convivien”
en una ciutat blindada on la tensió va enfilar-se fins a desembocar en dures càrregues
policials que, entre múltiples danys, van manllevar la vida de l’italià Carlo
Giuliani. ‘Ragazzo’ porta a escena la vivència d’aquest jove de 23 anys amb
idees fermes mogut pel desig de construir un món més just i,
sobretot, ser feliç, amb ganes encomanadisses.

Oriol Pla
el personifica amb una entrega absoluta i, alhora, sorprenentment natural. La
seva mirada, gestos i paraules penetren profundament entre el públic, mantenint
l’equilibri just entre la informalitat del gest i el pes de la història. Reflexions,
preguntes, crítica, música… llença amb transparència tot el que li ronda pel
cap servint a braços oberts grans veritats que no s’acostumen a sentir damunt
dels escenaris i s’ofeguen en altres espais públics. La dramatúrgia recull
dites sobre la pau, la por i la democràcia per fer-ne bandera i beu
intel·ligentment d’elements externs per dinamitzar el relat.

És teatre
de denúncia social amb majúscules, de bufetada i obertura d’ulls, de cop de
puny sobre la taula per cridar ben fort que no hi ha dret, que ja n’hi ha prou.
“Però què fem!? Però què fan!?”, aquesta qüestió s’estampa a tort i a dret
davant de cada cas d’imposició, violència i impunitat.

La posada
en escena trasllada al pis (una nau okupada) del noi, però també a l’estadi on
es congrega la multitud de participants al fòrum i al “camp de batalla”…
Encertada d’inici a final, té pics d’extrem impacte on l’ambientació
lumínico-sonora i, sobretot, l’energia i presència d’un Pla que omple tot sol i
sense floritures l’espai són de sonor aplaudiment.

Correrà la
veu i el símbol que ja és ‘Ragazzo’ no caurà en l’oblit.