• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Premis i càstigs
  • /
  • D’interès limitat
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

D’interès limitat

Publicat el: 4 de juliol de 2015

CRÍTiCA: Premis i càstigs

No dubto de l’enorme interès que per a la
companyia T de Teatre suscità la col·laboració amb el director argentí Ciro Zorzoli,
em pregunto, però, si aquest interès és compartit pel públic. Zorzoli porta uns
quants anys reflexionant sobre l’ofici d’actor. Els seus espectacles, creats a
peu d’escenari, tenen com a principal protagonista l’art de la interpretació,
Premis i càstigs forma part d’aquesta
recerca. A l’escenari -un imponent llenç blanc que esdevé un espai del tot
neutre-, trobem nou actors/actrius disposats a mostrar al públic les seves
rutines per arribar al virtuosisme gestual. Per donar versemblança a la
situació, els intèrprets se’ns presenten vestits a la manera de la primera
dècada del segle XX: una forma d’emmarcar la seva gestualitat dins els
paràmetres del realisme i del famós mètode Stanislavski que va sacsejar la
tradició interpretativa a l’inici del segle XX. En tot cas, es tracta
d’allunyar-se de la superproducció icònica del segle XXI per concentrar l’essència
del teatre en l’art de l’actor. Fins i tot el títol que han volgut donar a l’espectacle
guarda alguna reminiscència decimonònica. Malgrat tot això, l’exercici d’estil
que representa
Premis i càstigs
esdevé un espectacle divertit, lleuger i fresc per combatre l’onada de calor d’aquests
dies. La professionalitat i la trajectòria de T de Teatre, amb el concurs d’actors
com Ivan Benet, Jordi Rico o Marc Rodríguez (també de Albert Ribalta que es pot
considerar integrant de la companyia), unides a la manifesta vis còmica de tots
ells, converteixen una “classe oberta” en una comèdia. Zorzoli troba en l’elenc
uns personatges subtilment definits per confegir una peça amb una certa
progressió dramàtica que deixa en el públic un bon sabor de boca. Llàstima  que aquest no sigui ni intens ni durador!

CRÍTIQUES RELACIONADES / Premis i càstigs

TÍTOL CRÍTiCA: Un delicat joc escènic

PER: César López Rosell
César López Rosell
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Fer mans i mànigues perquè no sembli un assaig ni que s’hagi assajat

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un assaig en blanc

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

4

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Malgrat la prometedora arrencada, un divertiment decebedor que no explora a fons les seves múltiples possibilitats

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: EXERCICIS D´ACTUACIÓ

PER: Ferran Baile
Ferran Baile
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Pocos premios y demasiados castigos

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

4

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Bagatel·les sobre la interpretació

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Una mirada al procés creatiu actoral que podria haver anat més enllà

PER: Christian Machio
Retrat Christian
VALORACiÓ

6

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat