La fructífer carrera de les T de
Teatre ha cercat en els últims anys col·laboracions de luxe amb
alguns dels autors i directors de més volada del moment. Javier
Daulte, Alfredo Sanzol o Pau Miró van saber treure el suc a la vis
còmica i alhora dramàtica d’un conjunt d’actrius sempre en forma.

En aquesta nova col·laboració el
director Ciro Zorzoli inventa un joc de metateatre, ens mostra una
companyia que assaja exercicis d’interpretació davant el públic. La
ironia de l’experiment té certa gràcia uns minuts, sostinguda
arriba a saturar. Ni l’intent final d’aixecar un assaig d’escena
aconsegueix trencar la sensació d’estacament.

Tampoc el remarcable treball dels
reforços de la companyia (Ivan Benet, Albert Ribalta, Jordi Rico i
Marc Rodríguez) és capaç de remuntar la sensació de ‘work in
progress’ del conjunt. Més que llançar preguntes, el resultat del
treball de Zorzoli ens deixa caure en la certesa d’haver desaprofitat
un marc ideal.