Comença l’obra i escoltem Guillermina Motta cantant ‘La soledat’. Pensem que Jordi Prat i Coll –director en creativa ona expansiva– ens oferirà el seu perfil més musical i popular, el d’èxits com ‘Els Jocs Florals de Canprosa’ i ‘Requiem for Evita’. Però no, al seu vessant com a dramaturg se’ns mostra ara ombrívol en els retrats i auster en la seva representació (sense gairebé escenografia o canvis de llums). ‘M’haurieu de pagar’ conté tres monòlegs sobre la soledat, tres confessions de personatges desencaixats i exposats a un món que ho mercantilitza tot, fins i tot la revelació dels sentiments més profunds (…)

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ