CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
El preu de la soledat
Publicat el: 8 de novembre de 2021
CRÍTiCA: M’hauríeu de pagar
Comença l’obra i escoltem Guillermina Motta cantant ‘La soledat’. Pensem que Jordi Prat i Coll –director en creativa ona expansiva– ens oferirà el seu perfil més musical i popular, el d’èxits com ‘Els Jocs Florals de Canprosa’ i ‘Requiem for Evita’. Però no, al seu vessant com a dramaturg se’ns mostra ara ombrívol en els retrats i auster en la seva representació (sense gairebé escenografia o canvis de llums). ‘M’haurieu de pagar’ conté tres monòlegs sobre la soledat, tres confessions de personatges desencaixats i exposats a un món que ho mercantilitza tot, fins i tot la revelació dels sentiments més profunds (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / M’hauríeu de pagar
TÍTOL CRÍTiCA: Un teatre de la revelació
PER: Ana Prieto Nadal

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Art, literatura i música en un mirall trencat de solitud
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Torrent d’emocions
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Delicias amargas
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: L’hora de l’Àngelus laic i solitari
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Profunda mirada a tres soledats
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9