A ca La Perla 29 han tornat els aires italians. Aquest cop amb un text de Carlo Goldoni, L’hostalera, de qui encara estem rient Els feréstecs que va dirigir Lluís Pasqual al Lliure. (…) Si bé Pasqual va fer un monument lingüístic amb la seva traducció, la proposta de Pau Carrió es basa en el salt històric, situant la peça durant els anys del miracolo económico,  i en una mena de dramatúrgia per als sentits que inclou concert musical i, el que agradarà més al públic, sopar un plat de macarrons. (…) 

Més enllà de la forma cal destacar un text servit a bon ritme i interpretacions reeixides a nivell individual. Laura Aubert, que ja havia fet un Goldoni amb Els feréstecs, es mereixia aquesta protagonista per qui encara no conegués la gran intèrpret que és. Aquí no només se la pot veure en la millor vessant d’actriu, sinó que també toca el violí i canta. Aubert és una Mirandolina que troba l’equilibri entre la innocència i les convencions del XVIII de Goldoni i la dona italiana de postguerra del segle XX que deixa anar alguna reivindicació. (…)

Pel que fa als personatges masculins David Verdaguer (Rippaffratta) evoluciona des de la tensió inicial més antipàtica al personatge de comèdia de bulevard amb comoditat; Marc Rodríguez, (Albafiorita) infalible en la comèdia tot i que en algun moment respira massa prop dels seus personatges televisius, mentre que Jordi Oriol (Fabrizzio) és el més discret servent, clarament Arlequino que no juga a l’histrionisme. Menció a banda per a Javier Beltran (Forlipopoli), magnífic cavaller espanyol arruïnat, a cavall entre Raphael i Arturo Fernández. (…)

L’hostalera és el tipus de muntatge ideal per recomanar a qualsevol públic i convèncer els més joves per anar al teatre, com una bona pasta “al dente”, o sigui, ferma però no dura.