La nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya torna a fer olor
d’Itàlia; d’estovalles netes i macarrons amb ragù, de vi de Chianti, de Jerez i català…  De mica en mica, s’omple de música, de ritme i
de feromones desfermades… I és que, un cop més, els “perles” l’han capgirat com
una mitja per transformar-la en una acollidora Trattoria & Locanda
regentada per la picardiosa Mirandolina, una hostalera independent, seductora i
eixerida que enamora tots els seus hostes. Tant és així que l’adinerat i
desprès comte d’Albafiorita i l’estirat i garrepa marquès de Forlipopoli s’hi estan
a dispesa tot esperant poder-s’hi casar un dia. Però Mirandolina té uns altres
plans, uns plans que l’arribada del malagradós cavaller de Ripafratta faran
trontollar.

Es tracta d’una història prou coneguda per bona part del
públic, ja que L’hostalera de Goldoni
ha estat representada en força ocasions i des de perspectives diferents que n’han
potenciat un o altre vessant en funció de la lectura feta per la direcció.

Reubicada a la Itàlia dels anys seixanta, lluny del segle
XVIII en què se situa i va ser escrita l’obra original, la proposta de Pau
Carrió –actor i director, entre altres muntatges, del “mític” Ivan i els gossos– és fresca, lluminosa,
energètica, obertament festiva i plaent als sentits; una magnífica vetllada per
assaborir i, sobretot, compartir.

Carrió, que també n’ha fet la versió, dirigeix un grup
d’intèrprets jove i vigorós encapçalat per Laura Aubert, una actriu que cada
dia juga millor les seves cartes i que puja com l’escuma. La seva Mirandolina
barreja seducció, ironia i una certa intenció reivindicativa. Molt a prop,
David Verdaguer defensa bé aquest cavaller misogin que es vanta de no haver-se plegat
mai als encants de cap dona (“una malaltia insofrible per a qualsevol home”),
però que finalment acaba competint amb els seus tres grans rivals, encarnats
per Marc Rodríguez –tan divertit com sempre; Javier Beltran –deliciosament
histriònic– i aquest altre fenomen que és el polifacètic Jordi Oriol, fent aquí
de Fabrizzio. Alba Pujol i Júlia Barceló –amb l’habitual i sempre celebrada
complicitat del regidor Marc Serra– completen un equip que, a més de dominar la
interpretació dramàtica, llueix provades dots musicals.