Amb el nom d´una de les obres més representades pels grups de teatre afeccionat de Catalunya, La Cubana fa un extraordinari i merescudíssim homenatge a la gran tasca del teatre no professional. Els milers de grups de teatre aficionat han estat i son una llavor continua de vocacions artístiques i en èpoques ben difícils, de fèrria dictadura, els que han mantingut viva la flama de la llengua catalana.

L´espectacle

L´espectacle ens situa al 1959, any de l´estrena de L´Amor venia en taxi . Un any prou significatiu u un inici d´un petit raig de llum dins la foscor i aïllament de la dictadura franquista. La Cubana amb la seva brillant concepció i generositat escènica, ret un magnífic reconeixement i a l´hora dona a conèixer a les noves generacions, els grans artistes que van omplir de rialles i emocions els grisos dies de la dictadura.

Veurem desfilar per l´escenari grans artistes com la Bella Dorita, Alady, Escamillo i Els Vienesos, i divertides reconstruccions de passatges d´obres emblemàtiques com La reineta ha relliscat, Cançó d´amor i de guerra, L´hereu de la forastera i els sempre presents i tradicionals Pastorets, que eren, segueixen sent, habituals als escenaris professionals i afeccionats dels anys 50-60.

La posta en escena es dins del millor estil d´aquesta companyia que ha revolucionat el teatre popular a Catalunya. Un super-espectacle que reprodueix fidelment una època amb els meravellosos decorats en paper pintats pels Germans Salvador i que ret també homenatge als grans artistes de darrera de l´escena, la llibreria teatral i editorial Millà, els maquillatges i perruqueria dels Damaret, la sabateria Valldeperas i la sastreria teatral dels Germans Peris.

La idea original es del director-fundador de la companyia, Jordi Milán (que acaba de rebre la medalla d´honor 2025 de la SGAE) i amb Toni Sans i Rubén Montañà, han elaborat el guió. Les musiques originals, son de Xavier Mestres i Joan Vives. Director musical Xavier Mestres. Escenografia, Castells Planes i La Cubana amb decorats originals dels Germans Salvador, per deferència de Show Tex-Helena Salvador. El disseny de so es de Jordi Ballbé i el disseny de llums de Kiko Planas.

La Companyia a l´escenari

Impecables, polifacètics i meravellosament histriònics, totes les actrius i actors que conformen el repartiment estan brillants. Algunes-alguns veteraníssims i il·lustres “cubanes-os”), i d´altres relativament novells. Elles i ells son Anna Barrachina, Xavi Tena, Maria Garrido, Nuria Benet, Montse Amat, Bernat Cot, Oriol Burés, Laia Piro, Toni Sans, Victor G. Casademunt, Ruben Montañá, Albert Mora i Ariadna Clapés.

Musics actors: Xavier Mestres (piano), Ferran Casanova (saxo i clarinet), Laia Ferrer Vila (violí), Helena Capdevila (acordió), Xavi Sánchez (contrabaix i sousàfon), Jan Espinach Rota (bateria-percussió).

La idea original es del director-fundador de la companyia, Jordi Milán (que acaba de rebre la medalla d´honor 2025 de la SGAE) i amb Toni Sans i Rubén Montañà, han elaborat el guió. Les musiques originals, son de Xavier Mestres i Joan Vives. Director musical Xavier Mestres. Escenografia, Castells Planes i La Cubana amb decorats originals dels Germans Salvador, per deferència de Show Tex-Helena Salvador. El disseny de so es de Jordi Ballbé i el disseny de llums de Kiko Planas.

La Cubana va néixer com a grup, procedent del teatre aficionat, a Sitges el 1980. El 1986, per primera vegada van actuar en un gran teatre, el Teatre Romea, amb l´espectacle La tempestat, inspirada en l´obra de Shakespeare. Una particularíssima versió en la que la tempesta climàtica va omplir l´escenari trencant finestres i destrossant els decorats i on al pati de butaques va ploure de valent. Afortunadament el públic tenia els impermeables que els hi van donar a l´entrada. Desprès d´apagades de llum, corredisses i múltiples peripècies, l´obra acabava amb un rescat dels espectadors per part del bombers, tot travessant un vestíbul ple de fum.

Per saber-ne més del molt, quasi inembargable món i trajectòria de La Cubana, consulteu, www.lacubana.es

Per ajudar a conèixer millor el que surt i es menciona a l´escenari

L´amor venia en taxi, es va estrenar al Teatre Romea el 1959, amb un gran repartiment en el que estaven María Vila, el mateix autor i gran actor Rafael Anglada i una joveneta Mercè Bruquetes. Es una divertida comèdia vodevilesca escrita pel gran actor Rafael Anglada (Santa Coloma de Farnès,1921-Barcelona,1993), també dramaturg, té editades i estrenades set obres. Es una de les obres més representades pels grups de teatre aficionats de Catalunya.  L´obra, un original joc d´embolics es utilitzada com a homenatge i excusa per La Cubana per introduir-nos al 1959 i fer un repàs del que passava als principals teatres del Paral.lel. Editat per llibreria Millà.

La reineta ha relliscat. Comèdia musical catalana. Vodevil sonor creat per Alfons Roure i Josep Maria Torrens, estrenat el 23 de gener del 1932, amb el títol de La Reina ha relliscat, al Teatre Español, actualment Paral.lel 62.

Cançó d´amor i de guerra. Estrenada el 16 d´abril 1926, Sarsuela en dos actes. Composada pel compositor Rafael Martínez Valls i text de Lluís Capdevila i Victor Mora. No ha deixat de representar-se des de llavors fins ara.

Bella Dorita (Cuevas de Almanzora-Almería, 1901-Barcelona, 2001), considerada la gran reina del Paral.lel, la seva vida va lligada al naixement, desenvolupament i consolidació de la ciutat de Barcelona. Va viure les èpoques glorioses i les menys glorioses d´El Paral.lel i d´El Molino. Cantant, actriu i ballarina, va saber evolucionar de vedette a actriu còmica i va treballar amb comèdies als teatres emblemàtics de la ciutat com el Romea. Va popularitzar cançons com Fumando espero, La vaselina i Poco a poco entre tantes d´altres. Per saber-ne més, llegir el llibre Donde habitan los recuerdos-Memorias de la Bella Dorita, de l´escriptora Noelia Pérez Ponce

Escamillo (Josep Pons Ortiz, Barcelona,1925-1987). Va popularitzar la figura del vedet . Notable ballarí i actor, dotat d´un bon físic, destacava la seva faceta provocadora. Va ser censurat i multat en forces ocasions. Es va veure obligat a exiliar-se el 1955 i va treballar a París i a Alemanya. Va viatjar a Amèrica i va actuar amb Xavier Cugat. Va tornar a Espanya com a cap de cartell i va ser un-a de les grans estrelles d´El Molino. Introduia la llengua catalana en els seus números, fet que li va costar continues censures. A l´obra representen un dels seus números més famosos Tutan Kamen. Per a saber-ne més, musichallbarcelona.blogspot.com

Alady (Carles Saldaña Beut, València,1902- Barcelona,1968). Va ser un actor còmic molt popular i estimat pel públic, va actuar a tots els teatres del Paral.lel i va cultivar el teatre, el circ i el ball de claqué, a més de treballar a la ràdio i al cinema. El 1965 va escriure el seu llibre de memòries, Rialles, llàgrimes i vedettes.Té una placa commemorativa a la façana del Teatre Apolo. Per saber-ne més, Alady, el últim rei del Paral.lel, llibre de Miquel Badenas, 2001.

Els Vienesos–Los Vieneses. Va ser una companyia austríaca de teatre de revista i opereta que fugint de la guerra va actuar a diversos països, fins establir-se definitivament a Barcelona del 1942 al 1955. Van portar a Barcelona la màgia i l´alt nivell de qualitat dels espectacles vienesos. A l´obra de La Cubana s´interpreta un fragment de Melodías del Danubio, i el magistral sketch, ¿Què Tal senyor Pujades, que tal senyor Castells?, interpretat per Franz Joham i Gustavo Re (Milà-Italia,1908-Barcelona, 1979), notable actor polifacètic, va interpretar personatges molt diversos en més de 50 pel·lícules rodades a Barcelona). El director d´Els Vienesos, Artur Kaps,(Viena, 1908-Barcelona 1974) la seva dona i marionetista Herta Frankel (Viena, 1913-Barcelona,1996), i el seu soci i primer actor Franz Joham (Graz-Austria,1907-Barcelona,1991), van ser pioners i van fer historia en els primers programes musicals de TVE als Estudis de Miramar (1963-1967). Per saber-ne més veure els excel·lents vídeos, Barcelona Memory-Historia de Barcelona, www.barcelonamemory.com, que els hi dedica un capítol sencer a l´igual que a la Bella Dorita.

L´hereu i la forastera . Obra dramàtica en tres actes de  Josep Maria de Sagarra. Estrenada al Teatre Romea el 17 de novembre de 1949, dirigida i interpretada pel gran actor Pau Garsaball i amb un gran repartiment, fins a 12 personatges, entre els que destaquen Paquita Ferràndiz, Roser Coscolla, Ramón Durán i Pere Gil. L´acció esta situada a una masia de Roda de Ter després de la primera guerra carlina. A l´obra la mencionen com l´obra anterior que va fer el grup de teatre i de la que cinc dels actors es van quedar sense personatge.

Llibreria Millà, històrica llibreria i editorial teatral. Estava al carrer Sant Pau, 21 (encara es pot veure el rètol, catalogat com d´interès paisatgístic). Va ser fundada el 1901, per Francesc Millà i Gàcio (1875-1965) i el seu germà Lluís Millà i Gacio, comediant i editor d´obres de teatre. Va néixer amb el nom d´Arxiu Teatral Millà. Eren fills del també llibreter i prestidigitador Melcior Millà i Castellnou (1830-1906). El 2015, va tancar la llibreria i actualment es manté per Internet, dirigida per Lluis Millà i Reig (1957). Mercat dominical de Llibres de Sant Antoni i Fira del Llibre d´ocasió Antic i Modern.

Els germans Salvador, van ser i son grans mestres de l´escenografia i dels decorats de paper, pintats a ma. Helena Salvador, filla d´en Joan Salvador es la continuadora actual d´aquesta talentosa saga familiar que va començar amb els germans Joan i Josep aprenent d´escenografia abans de la guerra civil i que posteriorment van continuar, fins a fundar el seu propi taller ja convertits en autèntics mestres. Els fills Joan i Jordi en la segona mitat del segle XX, van ser els continuadors i ara es l´Helena, que ha incorporat la impressió digital de telons pintats a ma. Per saber-ne més, www.germanssalvador.com.

Germans Peris, sastreria teatral, televisiva i cinematogràfica al carrer que estava situada al carrer Junta de Comerç de Barcelona i tenia seu també a Madrid. Creada el 1865 com a sastreria teatral. Actualment forma part de Peris Costumes Group i te seu a 22 paisos. www.periscostumes.com

Damaret. Empresa de familiar de maquillatge i perruqueria fundada per Pilar Damaret, en 1919, continuada pel seu nebot Josep Marquès Damaret, des de 1949 i les noves generacions. www.damaret.com.

Pandora y el holandés errante. Es una interessant pel·lícula de producció britànica que es va rodar a una rural i aïllada Tossa de Mar, el 1951 i que va estar protagonitzada per Ava Gardner, en la seva memòria hi ha una estàtua al cim divisant la platja, James Mason i l´actor, poeta i torero català Mario Cabré. Es pot aconseguir en DVD i espot veure a les plataformes Prime Video, Movistar Plus i Filmin.

Per saber-ne més, llibre de la exposició al CCCB, El Paral.lel, 1984-1939. Barcelona, l´espectacle de la modernitat, de Xavier Albertí i Eduard Molner, 2012.

Dossier exposicions al Centre Cultural Albareda i a la BiblioMusiCineteca, Bella Dorita i Les Vedettes i les Cançonetistes, www.bibliomusicineteca.com

Museu de les Arts Escèniques de l´Institut del Teatre, www.cdmae.cat

Fem una mica d´història

El 1953, Estats Units va signar amb Espanya els acords d´ajuda econòmica i el conveni defensiu. Poc importava que fos una dictadura i hagués estat aliat amb Hitler. La seva situació geogràfica la feien la millor plataforma interoceànica pel desplaçament estratègic americà contra la Unió Soviètica en plena Guerra Freda. Així neixen les bases militars de Rota, Morón, Zaragoza i Torrejón de Ardoz. El 12 de desembre del 1959, el president d´Estats Units, Dwight David Eisenhower, va visitar Espanya i va ser rebut amb gran entusiasme per la població. Amb aquesta visita el dictador Francisco Franco va veure legitimitat el seu regim.

A partir dels anys seixanta Espanya experimenta un notable desenvolupament econòmic i industrial, i deixa de ser un país eminentment agrícola. A la vegada el factor turisme la fa créixer fins a ser una de les principals potències turístiques del món (1957-1966, el 1951 s´havia creat el Ministerio de Información y Turismo).

El 1960, el productor Samuel Bronston començava la primera de les seves grans superproduccions a Espanya, El Cid, protagonitzada per Charlton Heston i Sophia Loren, que es va estrenar el 1961.

Text: [email protected]