Llarga i antiga. Williams envelleix a marxes forçades i l’actualització de Carlota Subirós, diguem-ho clar, no té gaire trempera. Això sí, Clara Segura fa un treball extraordinari que mereix l’assistència. És una actriu d’un recorregut nuclear i alhora vistós, que sap pronunicar l’exterioritat d’un personatge atàvic i la interioritat d’un desig. Bruno Oro li calciga els talons: vibrant camioner enamorat en un duel de passions resclosides i finalment alliberades. Un espectacle molt recomanable pels entusiastes dels relats prolongats i vetustos.