CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Tot un festival de grans interpretacions
Publicat el: 9 de juny de 2017
CRÍTiCA: Els tres aniversaris
Queden pocs dies i em sento molt compromesa en
aconsellar-vos que no us perdeu Els tres
aniversaris, a La Villarroel fins l’11 de juny. Hi ha moltes raons. Una és la
traducció a ara i avui del clàssic de Txhèkhov, que ha fet l’autora alemanya
Rebekka Kricheldorf. S’hi reconeixen les fonts (els noms, els personatges…)
però ho rebem com un mirall de les nostres inquietuds més actuals: la falta
d’estímuls, no tenir ni feina ni vocacions, una burgesia que es refugia en
l’alcohol per anar tirant i convertir en rialles les seves angoixes… Malgrat el de vegades profund dramatisme dels
esdeveniments, ens ho expliquen d’una manera tan irònica que ens fa riure força
i, sobretot, no perdre el somriure en tota l’estona. Jordi Prat i Coll,
director de l’espectacle, ja ens ho va dir a la presentació: “La gent riu
molt més del que esperàvem!“
Però hi ha un motiu que passa per damunt de tots i fa
imprescindible l’espectacle: és un festival d’esplèndides interpretacions.
L’equip creatiu va decidir pujar una mica l’edat del text per poder
disfrutar d’un elenc de volada que broda els papers: Rosa Boladeras, Anna
Alarcon, Victòria Pagès, Miranda Gas, Joan Negrié i Albert Triola. No baixen mai,
és un plaer immens veure’ls sense perdre el ritme i en aquell punt just del fer
riure tot i explicant els seus problemes existencials.
Estem a la casa pairal d’una família de classe mitjana vinguda
a menys. Tres germanes i un germà hi conviuen, amb els noms russos de l’obra de
Txèkhov. L’excusa és que els seus pares, morts d’accident, eren uns grans
intel·lectuals admiradors de tots els escriptors russos. Fins i tot en comptes de regalar-los contes o joguines,
els regalaven les obres completes d’alguns d’ells. Tal i com avança el títol
(l’obra en beu de les fonts, però no és un Txèkhov) en les més de dues hores de
durada de l’espectacle assistim als tres aniversaris de la Irina (Rosa
Boladeras), que compleix 38, 39 i 40 anys, tot esperant que arribi algun dia un
príncep blau que la mantingui.
Al 38 aniversari hi estem
convidats: mentre ens anem situant a les butaques, ens ofereixen el pica-pica
de la festa. Aquí ja connectem. I en el transcurs de les tres festes, les anem
coneixent: la seva infància, carregada de informació intel·lectual mentre elles
somiaven amb la Pippi Langstrum, la solitud individual de cada una i també del
seu germà, l’Andrei (Joan Negrié), un escriptor frustrat. I les
insatisfaccions: la Maixa (Anna Alarcon) s’ha casat amb algú a qui detesta, el
que fa que es deixi arrossegar fàcilment
pels encants de Georg (Albert Triola), l’amic de l’Andrei. I en Georg, sempre que és a
punt de caure, rep la trucada de la
seva filla esparverada pel suïcidi de la seva mare. L’Olga (Victòria Pagès) és
la única que treballa i no para de repetir-ho: és mestra, arriba a directora
de l’escola i, com que al damunt és la gran, se sent cap natural de la família.
El tedi es trasbalsa quan l’Andrei els comunica la seva
relació amb la Janine (Miranda Gas) una noia que ve de la classe baixa però, al
contrari del que es pot pensar, és molt més dictadora que la resta. No li
agrada cap de les seves cunyades i intenta pujar graons de poder a l’estança, encara que
sigui trencant l’harmonia -estranya, però
harmonia al cap i a la fi-, de la família. La noia arriba ja embarassada i hi
torna a estar a cada aniversari Això li dóna poder. Com als ocupes!
No cal dir res més. L’argument és costumista però
eixelebrat, amb detalls molt divertits com ara el regal repetit de la cèlebre
campana russa. De fet, una metàfora de que en tres anys no canvia res. Els diàlegs no es pot dir que siguin naturalistes, però ens
ressonen. Tot plegat és un anar i venir d’emocions i imatges, amb una escenografia senzilla, eficient i molt acolorida i agradable. Vull
destacar una imatge molt explícita cap al final, de la Rosa Boladeras amb tres ampolles a la ma i feina per
transportar-les. O la Miranda, amb un vestit espectacular i talons alts, quan
marxa a la disco perquè és el seu dia lliure.
De debò: l’obra passa molt bé, però a més, veureu sis intèrprets en
un dels seus millors moments. No sé si és això o ho porta l’obra, però t’acabes estimant tots els personatges! Encara queda dissabte i diumenge. Ja hi anireu un
altre dia a la platja!
CRÍTIQUES RELACIONADES / Els tres aniversaris
TÍTOL CRÍTiCA: Un destil·lat d’alta graduació
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La vida que ens fa riure i ens fa plorar
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Celebrant Txékhov
PER: Núria Sàbat

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: El més fidel a Txèkhov, sense una rèplica idèntica
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Fer anys a «Villa Dolorosa» amb Txékhov a la memòria
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9