Els tres
aniversaris és la particular interpretació que Rebekka
Kricheldorf fa de la coneguda obra d’Anton Txékhov Les tres germanes. Servant el conflicte universal que hi ha al
darrere de l’obra original, la dramaturga alemanya la vesteix de contemporaneïtat
a partir de petits canvis que afecten sobretot la dramatúrgia, ja que en manté
els protagonistes principals, el perfil psicològic i el fil argumental. En
canvia alguns noms –Vassili es dirà Georg i Natàlia, Janine–, algunes
professions –l’antic militar, per exemple, és ara director d’una empresa
d’embalatges–, edats o aficions…

L’acció se situa igualment al vell casalot
familiar, però en tres moments concrets que es corresponen amb els tres
aniversaris de la Irina, la segona de les germanes, aquí convertida en una mena
de ni-ni granadeta que es debat entre
l’esnobisme i l’avorriment, i que Rosa Boladeras perfila amb el seu traç
peculiar i la seva gràcia habitual. A la celebració, any rere any, hi trobarem,
fidels, les altres dues germanes: Masha, la petita (Anna Alarcón), que segueix
sense afrontar les conseqüències d’un matrimoni “convenient”, i Olga, la
germana gran (sensacional Victòria Pagès), l’única que aporta un sou a
l’escarransida economia familiar, tot i arrossegant-hi la seva creixent frustració
professional. Tres germanes que sota el nou prisma de Kricheldorf i la curosa
direcció de Jordi Prat i Coll adquireixen més presència, força i cinisme; no
són més felices, ni més valentes –per això la ironia i l’alcohol els són tan
necessaris–, però als espectadors ens semblen més properes, divertides i més favorables
a recollir simpatia que compassió.

El revulsiu és Janine (Miranda Gas, una actriu
realment versàtil), la cunyada “diferent” –encertada revisió del personatge–
que, amb la seva arribada, posa literalment potes enlaire la plàcida i
aburgesada vida dels germans vinguts a menys.

Joan Negrié (també responsable d’una traducció
que llueix un llenguatge planer i col·loquial) i Albert Triola són els
encarregats de donar veu als dos únics personatges masculins: Andrei i Georg.

Els tres
aniversaris és, doncs, una proposta eficaç per
redescobrir Txékhov des d’una perspectiva més oberta, rejovenida i lleugera,
que la converteix en un bon esquer per atraure aquell sector de públic a qui
els clàssics a vegades poden fer recular.