Amb aquest
concepte, “per estimar Catalunya, cal
riure-la”, Rusiñol dona, una vegada més, al moll de l´òs. Els
fonamentalismes, les veritats absolutes, aquells que “mai s´equivoquen” (que no volen reconèixer els propis errors), que són
incapaços de riure´s d´ells mateixos, dels seus predicaments, de les seves
veritats. Incapaços de passar pel sa sedàs de l´humor, cauen en el fanatisme i
la xenofòbia (o penses com jo, o estàs contra mi, ets el meu enemic). Santiago Rusiñol va ser un autèntic
catalanista que va lluitar, denunciar i posar en solfa i evidencia, per via de
l´humor, a la elit catalana benestant, dominant i “benpensant”i els seus
titelles polítics, un catalanisme ranci i hipòcrita, que amb falsos aires
culturals, desvirtua i busca manipular els nobles sentiments populars per be
dels seus propis interessos disfressats de fals patriotisme.  

El 1902, va
parodiar i criticar a la societat respectable de l´època que s´havia apoderat
dels Jocs Florals convertint-los en una ridícula vanagloria rimbombant que res
tenia que veure amb l´esperit poètic, i que a més servia per repartir-se els
premis i les glòries entre ells mateixos.  

A més Rusiñol denunciava
la pèrdua d´arrels, d´una societat que pendent de modes foranies, s´anava
oblidant de cantar i ballar les seves pròpies cançons, les seves pròpies danses.
Si traslladem al tema als nostres dies i ens fem un xic d´ autocrítica, ens
adonarem que no ens és fàcil, ni habitual, cantar cançons tradicionals
catalanes, ni ballar danses tradicionals catalanes. ¿Quantes vegades cantem el Per molts anys o Moltes felicitats, en un aniversari, en lloc del Happy birthday?.

Una gran festa a
l´escenari…i a les butaques. 

El muntatge que
ens proposa el director Jordi Prats i Coll
busca precisament desconcertar i divertir, i des del desconcert i la
diversió que cadascú faci l´esforç d´elaborar el seu propi pensament auto-crític
i sapiga riure´s i posar en solfa els patriotismes i les veritats absolutes que
ens envolten. Ni més, ni menys que l´esperit de la proposta de Rusiñol (l´any
passat varem poder gaudir-lo amb una encertada i actualitzada versió d´una de les
seves obres més conegudes, Gente bien,
en brillant versió de La Cubana-Teatre Coliseum).  

El joc del desconcert
tot just comença a l´inici, quan tots els actors i actrius en fila i
alternativament van dient-nos diverses frases-pensaments de Rusiñol. La més, òbviament,
aplaudida va ser la de “Si molts jutges
desprès de jutjar fossin jutjats, més d´un aniria a la presó”.  Tot d´una i de forma inesperada l´escenari es
transforma en un Envelat en el que una orquestrina i dos cantants entonen diversos
èxits, mentre la gent balla, s´ asseu o passeja. Muñequita linda, Frenesí.. i fins Si yo tuviera una escoba, Me
gustas mucho o diversos exits de la “canción
del verano”, van animant la festa i amb un continu àgil i rítmic, ens anem endinsant,
entre cançons i balls tradicionals i originals coreografies, a l´entorn dels personatges
que mouen i manegaven aquells Jocs Florals. Al llarg de la representació van sorgint
en un ara i abans, icones de la societat catalana (la Moreneta, els Cors de Clavé,
l´Esglesia Catòlica, els Capgrossos i les festes tradicionals..) i moments,
modes i formes de pensament. La segona part, de nou la sorpresa i el
desconcert, comença amb un gran sorteig-“bingu”,
que diría Rusiñol, a l´estil “kumbayà”,
que invita a participar a tot el públic, i on no falta ni el pernil ni la
botella de “xampany”. La celebració
amanyada des de l´inici dels Jocs Florals acaba amb un batibull que dona pas a la
dràstica intervenció de l´Autoritat, per finalitzar amb un impagable homenatge
a La Moreneta i una apoteosi final, com a tot gran musical.  

Un nombròs i excel.lent
repartiment  

Noms coneguts
com Angels Gonyalons (extraordinaria
especialment en els seus dos números musicals), Anna Moliner (plena de comicitat i brillant en tots els números
musicals) i Rosa Boladeras
(descobrint-nos un nou talent musical). Veterans il.lustres com Oriol Genís i Albert Pérez (hilarants com a president i jutge de pau-poeta) i
joves com Jordi Coll (magnífic el
seu Ball de rams), Francesc Ferrer, Jordi
Llordella, Albert Mora, Oriol Guinart, Clara Altarriba, Albert Ausellé, Mireia
Piferrer, David Anguera, Ana Dominguez i les cantants-actrius Kathy i Yolanda Sey (Les Seys Sisters, absolutament
encantadores i brillants en el numero de La
Moreneta), es llueixen individual i col.lectivament, al llarg de les tres hores
de duració de l´espectacle que passa en un dit i no res. Però a més, és clar,
estan els músics dirigits per Dani Espasa, que ha estat el director musical, Joan Aguilar, Gregori Ferrer, Martí Hosta,
Xavier Lozano i Dick Them i un
afinadíssim Cor amb Lorena García, Oriol
Guimerà, Mariona Llobera, Alba Quintillà, Queralt Sales i Victor Vilca. Les trencants i
originals coreografies són de Montse Colomer, el vestuari de Montse Amenòs i l´espectacular
escenografia en tres dimensions de Laura
Clos-Closca-Set Up design. Destacar també l´il.luminació de David Bofarull i el disseny de só i el
só de Lucas Ariel Vallejos i Santi López.  

A la fi de la
representació es fa esment, “hem estat
fidels al text de Rusiñol i per que ho comprovin, els qui vulgui, poden comprar
el llibret a la sortida per sols 3 euros”. Paga la pena.

Jordi Prat i Coll,
adaptador i director

Un gran treball el
d´aquest director, que ha sabut crear sense prejudicis, de forma eclèctica, amb
llibertat i a l´hora amb una gran disciplina (la posta en escena es impecable),
un gran divertiment i a l´hora un vehicle que sorprès, desconcerta i ens invita
a pensar. “La ficció ha de ser per divertir-nos
i per questionar-nos coses”. Fidel a l´esperit de Santiago Rusiñol,  “per
estimar a Catalunya has de riure-la”.  Amor a travers de l´humor o el que és el
mateix mitjançant l´humor arribar a l´amor.

Jordi Prat
(Girona, 1975), és un dramaturg i director de teatre llicenciat en comunicación
per la Universitat Pompeu Fabra i arts escèniques per l´Institut del Teatre. Ha
dirigit, entre d´altres :  Melodama (per a la Companyia La
Fanfarra-2001. Text propi), Obra vista
(2005-Sala Beckett, text propi), Una
còpia (Teatre Lliure-2007-Premi Butxaca millor espectacle), Quartett (Sala Atrium-2011), De quan
somiava (Teatre Lliure-2013-text propi), Liceistas
i Cruzados (TNC-2014), La fortuna de
Silvia (TNC-2016) i Requiem por Evita
(La Planeta-2016-text propi).

Aquells agitats inicis
de segle XX.

A finals del
segle XIX i inicis del XX, el clima social i polític estava molt enrarit (les
lluites obreres contra el caciquisme empresarial i per uns horaris i salaris
més justos, els atemptats anarquistes-Bomba del Liceu-1893 inclosa, les vagues reprimides
de forma violenta..). El 1902 la tensió va tornar a esclatar i va haver una
repressió per paret d eles autoritats que va causar més d´una desena de morts i
centenars de ferits, es van anul.lar garanties constitucionals i es va detenir
i empresonar a centenars de líders sindicals, inclús al reconegut polític Enric
Prat de la Riba, per un article crític als diaris. En aquest clímax
l´Ajuntament de Barcelona va decidir boicotejar les festes de coronació del rei
Alfons XIII.  Tot és fidelment explicat
en una sort de tanques d´obres, situades estratègicament al vestíbul.  Enric Prat de la Riba (1870-1917), advocat i periodista,
va ser membre fundador de l´Unió Catalanista i la Lliga Regionalista, el 1907,
va ser nombrat president d ela Diputació de Barcelona i primer president d ela
Mancomunitat de Catalunya (1914).  

Un
gran dramaturg i pintor i un provocador sense data de caducitat

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona,
25 de febrer del 1861-Aranjuez, 13 de juny del 1931), va ser un artista polivalent
i prolífic i un dels líders del modernisme, destacadíssim pintor i també destacat
escriptor, dramaturg, periodista i col.leccionista. A més de ser un dels grans
animadors de la vida de les trobades intel.lectuals i bohèmies (incondicional
dels Quatre Gats).  Són famoses les seves bromes i iniciatives de
tot tipus amb altres destacats artistes. Amb el seu amic, el també destacadíssim
pintor Ramón Cases, van realitzar un viatge en carro per Catalunya, experiència
que van explicar en diversos escrits, i de la que se´n fa menció i imatge a l´espectacle.

Text : [email protected]

Molt recomanable
veure els vídeos i entrevistes de l´obra a youtube. Per recordar alguns dels
passatges més destacats, els que ja l´han vist, i per fer boca i anar a veure-la,
els que encara no ho han fet.