CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
La importància de riure’s d’un mateix
Publicat el: 4 de març de 2019
CRÍTiCA: Els Jocs Florals de Canprosa
Tot i que els catalans tenim fama de saber riure de nosaltres mateixos, el present polític que vivim no ajuda gens a mantenir aquesta mirada divertida i auto paròdica. Per això resulta tan estimulant i adient el muntatge d’Els jocs florals de Can Prosa dirigit per Jordi Prat i Coll a la sala gran del TNC.
El gegantí escenari es converteix durant unes hores en un gran envelat pel qual desfilen infinitat de personatges i, tot i l’aparent desordre, la suma d’escenes acaba sent d’allò més estimulant. Fidel als textos satírics de Santiago Rusiñol, i portant-ho en el terreny “de cabaret” que tant li agrada al director, Els jocs florals de Can Prosa és fidel de principi a fi al que acaba sent el lema de la peça: “A Catalunya, per estimar-la, cal riure-la”.
Més enllà dels jocs florals com a metàfora, el desplegament de “catalanitat” és absolut: des de les sardanes, fins als castellers, passant pels capgrossos i fins i tot els esplais, que a la mitja part fan participar el públic en un “bingo” molt d’estar per casa. Tot en aquest muntatge destil·la, per qui sap veure i gaudir del joc, una ironia i una intel·ligència exemplars.
Evidentment, al bon funcionament de tot plegat hi contribueix, i de quina manera, l’amplíssim repartiment actoral, destacant tan veterans com Oriol Genís o Àngels Gonyalons com joves que fa temps que demostren el seu talent i versatilitat damunt dels escenaris com Jordi Coll o Anna Moliner. La durada de l’espectacle permet que tots tinguin, en major o menor mesura, el seu moment de protagonisme, i l’aprofiten deixant-s’hi la pell (i juraríem que en aquest esforç gaudeixen i molt). Menció especial per les bessones Kathy i Iolanda Sey, les bessones que canten a duo “És la moreneta”.
Al final, la proposta no és sinó un divertidíssim retrat de qui érem, del que som i del que serem, un garbuix desacomplexat que es converteix en una festa teatral que cal gaudir sense prejudicis. Una funció que mereix tornar cada temporada a Barcelona i tan debò pogués voltar per Catalunya (encara que fos en una versió reduïda).
CRÍTIQUES RELACIONADES / Els Jocs Florals de Canprosa
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Enid Negrete

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Enid Negrete

VALORACiÓ
TÍTOL CRÍTiCA: Rusiñol superstar, el TNC se ríe de Catalunya
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: La euforia de voler-ne més
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Per estimar Catalunya, cal riure-la
PER: Ferran Baile

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Una paròdia que dignifica
PER: Francesc Massip

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Riu-te’n de la Moreneta de’n Boadella!
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: «Vetlleu, Senyora, pels catalans!»
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
9