Un dinar de Nadal rere l’altre, durant tres generacions, sempre amb els mateixos bons desigs, fórmules invariables repetides fins l’enfit, al·lusions al sermó que acaben d’escoltar a la parròquia, en un escolar-se els anys i les vides aparentment sense que res no passi ni alteri la rígida estructura familiar. Un espectacle exquisit, delicat, mil·limètric, que darrera l’aparença anodina d’una vida casolana que funciona com una cotilla, es remouen les pulsions més recòndites que acaben esquerdant la mansió. Interpretacions contingudes, d’una precisió de rellotgeria, lluminoses i càlides, en especial en mans de Bruna Cusí, que fa alhora d’àvia i de néta que finalment abandona la casa; de Maria Rodríguez Soto, la mare abnegada, d’una rialla esclatant, malgrat la rutina en què rodola, que també acabarà fugint; de Bàrbara Roig, la filla soltera, que trenca el silenci i rebenta la tanca; d’Aina Huguet, la matriarca baldada que acaba sent la cosina que es queda com a única habitant del casalot. Totes es desdoblen a més en serventes, al llarg dels consecutius dinars, on també espunta la injustícia social, l’explotació del proletariat, la brutor (física i humana) que provoquen les fàbriques de la família. Un muntatge intens, mesurat, amb ressons txekhovians, que esdevé la perla de la cartellera actual.