És la tercera temporada que al saló del Baró de Maldà se celebra el Nadal en família i al voltant d’una taula. Res d’extraordinari si no fos que parlem d’un espectacle, “El llarg dinar de Nadal”, que per fi hem pogut gaudir. La companyia La Ruta 40 encertà de ple quan va decidir portar a escena aquest text de Thornton Wilder (1897-1975).

Aquesta dramatúrgia d’un sol acte −que al títol original remet a un sopar−,  és una oportunitat magnífica per acostar-nos a un autor gens representat a la nostra cartellera i descobrir una escriptura neta, subtil i que en aquesta peça construeix el pas del temps de manera magistral. (…)

La posada en escena és minimalista, amb una taula i una vaixella que sobreviuen a diverses generacions i afegeixen aquell pòsit de tradició indestructible. Cal destacar també la neutralitat del vestuari perquè potencia la versemblança, i agrair que els intèrprets no envelleixin a base d’atrezzo o maquillatge.  Així, el noi que es fa home o la jove que ja és anciana en un parell o tres de rèpliques, emergeixen a ulls del públic gràcies al treball interpretatiu de gest gairebé imperceptible. Perquè en aquest dinar que s’escola en menys d’una hora, el protagonista indiscutible és l’implacable pas del temps, que s’aprecia tant al text, a la construcció dels personatges com al ritme amb què transcorre la funció. 

Alberto Díaz signa una direcció acord amb la precisió del text, en la qual cada rèplica i cada silenci són vitals per aconseguir l’excel·lència d’aquest muntatge. Els intèrprets s’hi deixen cada respiració en un recital de veritable treball de conjunt que aconsegueix commoure el públic.  A més, hem de tenir en compte que s’ha reduït el repartiment a la meitat respecte l’original, per la qual cosa cada actor i actriu ha de transformar-se en un obrir i tancar d’ulls en un personatge nou. 

És un privilegi poder gaudir d’aquest espectacle a la distància que ho permet El Maldà, un espai també ideal  arquitectònicament parlant. (…)