CRÍTIQUES

VALORACIÓ
10
Teatre en essencia (text-director-actor)
Publicat el: 14 de juny de 2022
CRÍTiCA: El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc
La essència més pura del teatre, un gran text, una direcció superba i un actor extraordinari. Autor-director-actor. Un escenari, una acció quasi estàtica, i un joc de llums i ombres mínim però a l´hora extraordinari, els gestos mínims, precisos, suficients.
Un minimalisme abassegadorament expressiu, emocionalment potentíssim, que et manté atrapat, al llarg de dues hores de representació.
Un monòleg interioritzat, per moments dialogat des de una sola persona, a cinc i set veus (la de la pròpia persona assassinada, la mare, la professora, un veí vell de tota la vida, un travestí madur, els veïns que troben el cadàver..).
Un poble on mai passa res, o millor dit passen moltes coses que ningú explica, que es porten soterrades. Una rotonda a les afores del poble on passen masses coses, moltes callades.
Un jove de 17 anys assassinat de forma truculent i salvatge. Molts dubtes i poques evidències. Un entrelligat de sentiments i passions reprimides.
Inevitable record de la pel·lícula Sunset Boulevard-El crepúsculo de los dioses (1950), de Billy Wilder, amb aquell magistral inici amb el cadàver del jove escriptor Joe Willis, interpretat per William Holden, flotant i vist des del fons de la piscina. La veu en off del cadàver ens introdueix a la historia.
Inevitable recordar la sèrie de David Lynch, Twin Peaks (primer episodi, 2015), i el cadàver de l´adolescent Laura Palmer.
Inevitable recordar els ambients carregats de les obres de Tennessee Williams.
Una actuació extraordinària, una direcció superba
Per si havia algun dubte, que no l´havia, Pere Arquillué (Terrassa, 1967), demostra una vegada més que és un dels grans, grans actors, actuals, y no sols de l´escena catalana. El seu treball a aquest muntatge està sols a l´abast de molt pocs actors.
No es la primera vegada que Xavier Albertí (Lloret de mar, 1962), busca treballar amb els mínims elements imprescindibles, amb l´escenari nu, sols amb l’essència actoral. Recordem Vostè ja ho entendrà, amb una Carme Sansa sensacional totalment quieta al llarg de tota la funció, sols el text i l´expressió de la cara (Teatre Tantarantana, 2012).
Un dramaturg intens i prolífic
Josep Maria Miró (Vic, 1977), es dramaturg, escriptor, periodista i director de teatre. Va començar a escriure el 2006 i des de llavors ha desenvolupat una impressionant obra literària, peces breus, obres de teatre, dramatúrgies i articles. Ha estat traduït a més de 20 idiomes i ha rebut nombrosos premis. www.josepmariamiro.cat
El llibre que es pot adquirir al vestíbul, a la sortida del teatre per 12 euros, forma part de la col·lecció Textos a part-Teatre contemporani, editat per Arola editors.
Text: [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc
TÍTOL CRÍTiCA: Verificant si “El cos més bonic” ho és, el cos més bonic
PER: Judit Martínez Gili

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Lost in the shrubbery
PER: Alx Phillips

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: La bellesa d’un tríptic simfònic
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Arquillue’s exhibition
PER: Pep Vila

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: L’obra més bonica que haureu viscut mai
PER: Martí Figueras

VALORACiÓ
10
TÍTOL CRÍTiCA: Trencaclosques imperfecte, quadre sublim
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Triada perfecta
PER: Juan Carlos Olivares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: El desig que s’escola per la finestra
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Bellesa subversiva
PER: Manuel Pérez i Muñoz

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sort que als pobles no passa mai res!!
PER: Josep Maria Viaplana

VALORACiÓ
9