• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • El chico de la última fila
  • /
  • Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
CRÍTIQUES
imagen
María José Ragué
PER: María José Ragué

VALORACIÓ

7

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

Publicat el: 13 de març de 2014

CRÍTiCA: El chico de la última fila

El chico de la última fila pertany a la primera època de Juan Mayorga, un autor que s’ha imposat arreu del món i que en aquest moment, tenia un altre espectacle a Barcelona, El Crítico, un text interessant però un espectacle molt fluix, i a Madrid té El arte de la entrevista. També està portant per Espanya La lengua en pedazos, molt interessant i aquesta temporada vam veure un grandíssim espectacle a l’Atrium: Himmelweg.

Mayorga és filósof i matemàtic i era professor d’institut. Per tant aquesta obra -que va guanyar el Max al millor text l’any 2008-té quelcom d’autobiogràfic. Es tracta d’un professor que davant la pregunta a tots els seus alumnes sobre què han fet el cap de setmana o sobre un problema matemàtic, es troba amb un alumne diferent que parla d’altres coses. El professor s’interessa en aquest cas i veurem les relacions amb els altres alumnes i les famílies-mares i pares- d’especialment dos nois amics que s’ajuden mútuament, “el chico” i la família del professor i el seu amic i la seva família

Les relacions entre el noi i el professor esdevenen complicades i enriquidores fins a cert punt. Claudio-el noi- s’introdueix perillosament en la vida del professor i de la família de l’amic. El que semblava un joc es transforma en un embolic psicològic i real que posa en perill totes les relacions familiars i d’amistat, on trobem tots els punts de vista.

La posada en escena és de Victor Velasco amb el grup La fila de al lado. L’espai escènic és imaginatiu i pràctic. És una gran taula allargada de sis metres, amb vint cadires a dalt i a baix, damunt  de la qual es mouen d’extrem a extrem els protagonistes amb agilitat i bon ritme teatral.

Només trobem un excés de durada de l’espectacle, difícil de resoldre però que fa que a partir dels 75 minuts, esperem un final que triga un pèl massa.

CRÍTIQUES RELACIONADES / El chico de la última fila

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Pep Barbany
Pep Barbany
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Pep Barbany
Pep Barbany
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Gran literatura voyeur

PER: Juan Carlos Olivares
Juan Carlos Olivares
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: CRIANT CORBS

PER: Francesc Massip
Francesc Massip
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

5

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Recuperem un Mayorga de moltes capes: clar i complex segons es vulgui llegir

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat