Dedididament , François Ozon li va fer un bon favor a Juan Mayorga quan va transformar aquesta bona peça teatral en la esplèdida pel·lícula “En la casa”. D’una banda, perquè tot i la qualitat de l’original, Ozon el va millorar notablement mitjançant un guió que afegeix a la trama un plus de complexitat, d’amargor, d’humor latent, d’interpretacions argumentals i d’ambigüitat notablement enriquidor. I de l’altra, perquè es va envoltar d’un grup de magnífics actors capaços d’explorar totes les vessants d’aquests personatges sense caure en la caricatura ni en la simplificació. En mans de la companya La Fila de al Lado, el text de Mayorga -per contra- s’acaba fent una mica reiteratiu, mostra personatges i actituds que semblen un pel esquemàtics i evidència notables errors de càsting; especialment, pel que fa al jove actor Óscar Nieto San José en qui recau el paper  de Claudio: ni la seva vocalització uniforme i accelerada ni la seva limitada expressivitat li fan justícia a un personatge alhora tan manipulador, tan indefens, tan pervers i tan ferit com ho és el personatge de Claudio. El millor del muntatge de Víctor Velasco es troba en la molt correcte interpretació del “mestre” Miguel Lago, i en el bon partit que el director li treu a la seva escenografia plena de taules i cadires escolars, i de làmpades que creen una suggestiva i reveladora il·luminació.