Roberto Olivan s’ha
preguntat sobre l’impacte de la tecnologia a les nostres vides i s’ha envoltat
d’artistes de diferents disciplines per explorar-ho. Ballarins, acròbates,
músics, il·luminadors… El resultat és ‘Cuculand Souvenir’, la terra de bojos
en què sospita que vivim enduts per la rapidesa del moment, dels canvis, d’un
present i futur que ja són passat i que oblidem també ràpidament.

La posada en escena és
espectacular i contextualitza eficaçment el quadre. La presideix una
escenografia de gran format amb obertures per les quals entren i surten els
intèrprets, una multipantalla, uns leds de gran potència que remeten a la
programació dels dispositius electrònics i una banda sonora electroacústica d’absoluta
contemporaneïtat.

Arrenca amb 10 minuts
de ritme frenètic on, com bits, els artistes realitzen tot tipus de salts,
portés i acrobàcies amb fugaces corredisses i sense un sol frame de treva que fa presagiar a l’espectador que arribarà a l’extenuació.
Però no. Seguidament l’acció entra en un codi de posicions en què cada número
estableix una situació i els intèrprets l’han de seguir. El públic s’hi endinsa
de seguida i és una llàstima que el recurs no vagi més enllà, ja que compta amb
un enorme potencial.

A partir d’aquí el
punt de partida es dispersa i cada artista exhibeix la seva tècnica: un número
d’acrobàcies amb bancs, un número de corda, un número de hip hop, un número de
contorsionisme, etc. fins arribar a una espècie d’èxtasi que culmina en una
orgia catàrquica que donarà pas, novament, als motius digitals per, finalment, cloure
amb un joc circense col·lectiu servint-se d’una imponent bàscula.

Aquest anar i venir argumental
amb digressions humorístiques (com per art de màgia apareixerà un conillet
rosa) o angoixants (presenciem gairebé una asfixia) despista el públic i
desmereix la invitació d’Olivan a la reflexió, si bé encaixa amb la tempesta d’ímputs
que rebem diàriament a la societat actual. Pot el creador caure en la conclusió
de la seva pròpia investigació?