Una de les expectatives que oferia el Festival
Sismògraf era poder veure el nou espectacle de Roberto Olivan, coreògraf que es
troba a primera línia dels creadors nacionals i que la seva vàlua l’ha dut a
travessar fronteres internacionals.

Però el desencís es fa patent a mesura que
avança Cuculand Souvenir, un muntatge
de pretensiós i  gran format que no
aconsegueix transmetre el discurs d’Olivan que quedar resumit en les seves pròpies
paraules: qui ens salvarà de nosaltres
mateixos? I això succeeix perquè el relat queda dispers i difós per un
desplegament exuberant de leds, purpurina, escenes de circ, i imatges
encaminades a l’humor, entre altres. És a dir, tot radica en un seguit d’escenes
disperses que no aconsegueixen construir el concepte que vol  transmetre  l’obra.  

L’impacte de la tecnologia en les nostres
vides abandera el discurs del muntatge. Per aquest motiu la presència de
pantalles amb imatges de persones, de llums projectant signes tecnològics que
ens acompanyen en el nostre dia a dia, d’atmosferes asfixiants són, entre
altres, presents en una proposta que es mostra desarticulada quan a evolució i
enteniment d’un relat que sembla que la seva principal missió sigui provocar
per tal de sacsejar-nos com individus atrapats en un món tecnològic.  Un món tangible i un irreal que configuren un
espai d’existència on conviuen dolor, opressió, manipulació i fins i tot humor.

De totes maneres, deixant de banda el resultat
global de la proposta,  Cuculand Souvenir ofereix imatges
potents que guanyen solvència si es desgranen de la valoració total del
muntatge, com poden ser, per citar-ne dues, les que construeixen un home i una
dona coberts per una espècie de roba blanca i, molt especialment, la
protagonitzada per una gran góndola metàl·lica, artefacte que els ballarins utilitzen
per gronxar-se i grimpar fins alçades de vertigen.

Els noms de Laurent Delforge i de Romain
Tardy, tenen molt a dir i són un valor afegit per la seva responsabilitat en
els apartats de musical i d’imatges visuals.

Però per sobre de tot, són els ballarins,
autors de la creació i la interpretació, Akira Yoshida, Chey Jurado, Manuel
Tiger, Tina Afiyan Breiova, Luis Garcia “Fruta”, Dunya Narli i Delia Ceruti qui
emergeixen com el nucli més valuós de l’espectacle. Tots ells colpeixen pels seus
moviments personals  i carismàtics, per l’exuberant
dosis d’energia i per una entrega incondicionable.