No hi ha dubte que Roberto Oliván s’ha fet des
de fa anys amb el superglú per coreografiar circ i fer moure alhora ballarins i ballarines amb artistes de circ amb harmonia. En molts moments, la nova
producció de Roberto Olivan Performing Arts Cuculand
Souvenir aporta unes quantes perletes d’aquesta alquímia, tanmateix
l’espectacle que intenta abordar la confusió provocada pel món digital i la repercussió sobre la intimitat de l’individu es desplega amb una dramatúrgia molt irregular.

Com en altres espectacles d’Oliván, l’atmosfera fosca i densa pinta el llenç
del seu imaginari. En cas aquest complementat amb les aportacions de l’artista
visual  Romain Tardy i la música
electroacústica de Laurent Delforge. Partint de base d’aquesta cambra obscura i reberverant
transformen l’escenari en una capsa de pandora en la qual les escenes que se
succeixen, més o menys ben resoltes, semblen ser fruit d’una sacsejada de
malsons.

Sobre l’escenari, set intèrprets amb una
fisicalitat potentíssima s’embarquen des de l’inici en una escena sacsejada per
l’emergència. Entre l’agressivitat i la fluïdesa, els ballarins intercalen
desplaçaments per terra i per aire frenèticament. Després d’aquesta arrencada
d’infart Cuculand Souvenir va deixant
lloc a les espercularitats peculiars de cada intèrpret. Entre totes les
demostracions de virtuosisme cap com la de l’enlluernadora artista de circ i
ballarina Delia Ceruti, que balla amunt i avall de la corda amb una qualitat magnífica
rica en textures mocionals. Si Ceruti
protagonitza el moment màgic, un ballarí altísssim dibuixa el somriure dels
espectadors enfundat en una disfressa de conillet rosa. En una altra escena
coral, com la del “tubogan”, Oliván torna a coreografiar, com a l’inici, el
risc amb força eloqüència.

Si bé el virtusosisme dels ballarins i els artistes de
circ maquilla algunes escenes en les que la bogeria desenfrenada s’embriaga de
clixés –com és el cas de l’orgia de lluentons express–  ni
aconsegueix provocar, ni explorar cap racó realment obscur. A través de la
saturació del risc i el circ coreografiat, a Cuculand Souvenir, aquesta terra en plena ressaca que retrata la
vanalitat en la qual el món digital ens pot sotmetre, no viatgem emocionalment,
tot plegat es queda incrustat en la superficialitat de les icones i les relíquies
digitals contra les quals la peça intenta rebelar-se.