El primer que cal dir de Cels és que és una obra molt
complexa, un text d’una envergadura gairebé inabastable, protagonitzat pels
components d’una cèl·lula d’una organització internacional dedicada a escrutar
el cel i els missatges que hi circulen amb l’objectiu d’impedir un imminent atac terrorista. Amb la pàtina d’un thriller, Wajdi Mouawad hi desplega un
autèntic univers de missatges que el públic només pot aspirar a intuir. El
propi director de la proposta, Oriol Broggi, sembla que es curi en salut quan el primer que diu al programa de mà és que “quan arribes a entendre
Cels és, potser, massa tard”. En qualsevol cas, que ningú hi busqui la
quotidianitat tràgica d’Incendis perquè no la hi trobarà. Tot és bastant més
críptic, més gros i més intricat. No en va, Cels conclou la tetralogia La sang
de les promeses i culmina –sublima, caldria dir– la visió del món que el
dramaturg canadenc d’origen libanès ha desenvolupat a Litoral, Boscos i
Incendis.

Potser el gran encert de la nova proposta de La Perla 29
sigui haver aconseguit fer d’aquest ‘monstre textual’ quelcom mínimament
intel·ligible. Broggi ha superat la impossibilitat de donar-lo completament
mastegat a l’espectador mitjançant un desplegament tècnic inaudit a la
companyia de la Biblioteca de Catalunya. Un treball d’escenografia,
il·luminació i espai sonor molt complet i excel·lentment ben executat però que,
probablement, eclipsa la poesia que es pressent en el text. I una mica del
mateix els passa als actors. Potser preocupats en excés (i molt justificadament)
per servir la peça amb la màxima nitidesa, ofereixen una interpretació
bastant plana i, en molts moments, desangelada. L’excepció la marquen
Ernest Villegas i, sobretot, Eduard Farelo.

Potser en aquesta ocasió, La Perla 29 no aconsegueix
desxifrar del tot Mouawad, però no hi pot haver cap dubte que supera el repte
de muntar una obra com Cels i ofereix una proposta d’una indiscutible qualitat,
amén d’apropar-nos un text necessari que permet entendre com les últimes dècades del
segle XX expliquen el per què del convuls inici del segle XXI. “Tot home
que mata un home és un fill que mata un fill!”