Cels ens situa a
l’interior d’un thriller d’espies, una trama que en cru ens recorda
la sèrie Homeland, amb un
equip d’elit que tracta d’impedir un imminent atemptat terrorista. Hi
ha també un enigmàtic suïcidi, endevinalles encriptades i una
pintura que, com passa al bestseller El codi Da Vici, dóna
la clau al misteri.

Sota
aquesta cortina maintream,
Mouawad amaga el seu
text més pretensiós, i no dubta a vincular-hi el pes de la
història, dels morts de totes les guerres del segle XX, la
responsabilitat cosmogònica de la paternitat, el sentiment universal
de l’existència compartida i el manllevat sentit de la identitat
personal. Deu n’hi do!

Davant
del cabalós torrent discursiu, la companyia i la direcció d’Oriol
Broggi reacciona amb modes de gran producció, passa amb nota els
reptes tècnics o de ritme i només la direcció massa afectada
d’alguns actors aparta el muntatge de l’excel·lent. Cels
reforçarà l’opinió de mouawadistes
i detractors però, igualment, s’ha de veure, és tot un gran repte
superat a ca la Perla 29.