Infernals Cels: un doll de paraules que rega l’escena i la fa fruitar amb una rara intensitat. Obra inquietant, trasbalsadora, amarga. Un galimaties d’aspra poesia que reflecteix el món on boquegem exhausts, sufocats per esdeveniments que ens transporten a un dolorós camí cap al fons de la tenebra. Una foscor que ens habita i aclapara i que Mouawad ens escup als ulls sense contemplacions. La posada en escena de Broggi activa les tecnologies audiovisuals més expressives sense enterbolir la vivesa del directe escènic, en un espai múltiple i proper, a tocar de l’espectador. Intèrprets ben encarats en la situació explosiva del relat, especialment penetrants en mans d’Euard Farelo, Màrcia Cisteró i Ernest Villegas. Potser no tan colpidor com Incendis, però amb un tractament similar de la tragèdia, amb ressons de Medea i altres herois d’eterna vigència perquè la humanitat pateix de reptes i atrocitats similars des de la seva aparició. Teatre necessari com el pa que mengem, perquè ningú pot dir que no va amb ell… Imprescindible!