Ni sofisticada
tecnologia punta, ni nassos: a casa nostra, per practicar  l’espionatge polític capaç de fer trontollar
governs (  però, pel que es veu, no pas
de fer caure a presidentes que, de moment, continuen presidint el seu partit
com si res)  en tenim prou amb un micro
d’aquests de tota la vida ficat al gerro d’un restaurant. Entre un plat de
salmorejo típicament cordovès i un d’arròs caldós genuïnament català ( tots
dos, regats amb generoses quantitats de vi blanc) , les impagables Alícia i  Victoria ( eixeridament encarnades en
Cristina Gámiz i Anna Sabaté) , fan que 
l’esperpent nacional adobat amb bones quantitats de corrupció
,segui  a taula tal i com va néixer. I és
que quan el menú original resulta tan gustós, no cal afegir-li més condiments.
Seguint una fórmula aplicada també  per
algun altre espectacle recent  ( sense
anar més lluny, el “ Ruiz-Bárcenas” de Jordi Casanovas), Jorge-Yamam Serrano i
la gent de TeatrodeCERCA opten per deixar parlar a les protagonistes seguint
fil per randa les paraules que van pronunciar al llarg d’aquell dinar revelador
, i que van quedar enregistrades per a la posteritat. Sens dubte, deixar que la
comicitat grotesca però alhora també patètica 
i alarmant de tot plegat, sorgeixi 
del document enregistrat, resulta tot un encert. D’una banda, perquè,
com ja ha quedat clar, quan es diuen coses com les que es van dir al llarg de
la distesa trobada, les tintes ja estan prou carregades com per carregar-les
encara més. I de l’altra, perquè d’aquesta manera la caricatura no es menja mai
els personatges , i aquests ( fins i tot el gran absent del dinar, tan present  alhora 
al llarg de tot l’àpat ) , encara que puguin resultar ridículament
humorístics, no deixen de semblar alhora creïblement humans, i fins i tot de
mostrar-nos les seves ben humanes febleses. Alicia, Victoria i Jordi cobren
així una entitat potser fins i tot més alegrement torbadora que si se’ns
haguessin presentat com a purs ninots.