B. Flowers

Marta Carrasco celebra la cinquantena amb un espectacle floral, presidit per La rosa als llavis de Salvat Papasseit. La fondària poètica s’esquitxa amb la lleugeresa gràcil d’una tria de cançons florides tipus “Capullito der alhelí”. Coreografies cantelludes i aspres es combinen amb altres empolsades d’humorisme, que evoquen el batre d’ales de Loïe Füller, el canvi de vestuari de Fregoli, la marionetització de Gordon Craig o el tortuós apedaçat corporal de Frida Kalo. Carrasco duu el seu treball al límit, com sempre, i incorpora dues còmplices que li fan costat: Anna Coll i l’argentina Majo Cordonet, una pallassa desmanyotada i fresca. Tota l’escena és un esclat de riures i clavells, i el fons un teló de plàstic sobre el que les intèrprets projecten les seves ombres inquietants i que la Carrasco esquinça amb moviments convulsos que produeixen virolades irisacions de llum. Hi ha marques de l’estil inconfusible de la ballarina, una mena d’estilemes que reprèn en cadascun dels seus muntatges: coreografies nervioses, gestualitat precisa i seca, i una intensitat poètica que transita pels ulls i per la pell amb un frec de calfred. “La beauté, ça fait mal” diu la flor... És la punyent, dolorosa bellesa de l’art.

UNA ORGIA D´EMOCIONS Quan li vaig preguntar a la meva companya que li havia semblat l´espectacle em va contestar amb veu emocionada, “Una orgia d´emocions”. Marta Carrasco, a més d´una  ballarina- coreògrafa excepcional, és una de les creadores escèniques més interessant, imaginativa i potent de l´ escena actual. A “B.Flowers”, fa un paral.lelisme entre la flor i la dona. “¿El pol.len és de la flor o de l´insecte que envaeix el seu espai i se l´enporta, volant de flor en flor?”. L´espectacle concebut en diferents quadres independents però amb un mateix lligam conceptual, conté imatges corprenedores, d´una intensitat emocional i d´una bellesa plàstica inqüestionables. El rostre de Marta Carrasco és d´una expressivitat extraordinària, et capta, et captiva, t´imanta i et porta directament al món del sentiment. Passa de la dolçor al somriure cruel o a la fragilitat trencadissa de la bogeria, magistral la seva interpretació- coreografia. A “B.Flowers”, Marta Carrasco torna a comptar amb dos actrius amb les que ja havia treballat anteriorment, l´igualadina Anna Coll, posseïdora d´un rostre i uns ulls  també molt expressius, i l´argentina Majo Cordonet, que interpreta a la perfecció la força fràgil. Utilitzant músiques diverses, principalment cantades, algunes molt conegudes com “Capullito de alelí”, “Angelitos negros” o “Rum and Coca-Cola”, juga entre l´aparent frivolitat i la cruesa més nua. De l´estètica kitsch i naïf (l´inici), del tó farsesc (a ritme de swing), passa a tons i estètiques poètiques (les ombres del cos nu distorsionat sobre la pantalla, el naixement d´una nova vida), fredes i tràgiques (l´ humiliació, les tortures i el suicidi) i tot d´una, sense transició es passa d´una a l´altre.   Un teló de plàstic transparent al fons, salpicat de clavells a l´igual que l´escenari, són els únics elements escenogràfics, on les tres artistes actúen en una rápida caracterització, canvis de vestuari i maquillatge i utilització d´estris dramàtics com màscares i plàstics envoltants. Referència a algun dels molts poetes, escriptors, cantants, cineastes…que han escrit, han fet referència o poetitzat sobre les flors… i entre ells el Res no és mesquí de Joan Salvat-Papasseit que va apareixent en veu en off. "Avui, demà i ahir/ s'esfullarà una rosa:/ i a la verge més jove li vindrà llet al pit".  I els clavells vermells, símbol de passió, de vida, de mort I de sang, sempre presents arreu. Destacar també la tasca de Pau Fernàndez i Alba Viader, que amb Marta Carrasco han concebut escenografia, vestuari i maquillatge. L´Espectacle  B:Flowers , que ja s´ha pogut veure a la Sala L´Estruch de Sabadell (dia 2/10) i a La Planeta de Girona (5/10), serà al Teatre Tantarantana de Barcelona sols fins el dia 27, amb una representació el dia 20 a la Sala Maria Plans del centre Dramàtic del Vallès a Terrassa. El mes de novembre tenen prevista una petita gira per Mèxic. A finals de novembre seran al País Basc (Tolosa, dia 22 i Lasarte, dia 23). Ja confirmat, el mes de febrer del 2014, actuaran al Teatre Astra de Torino (Italia). Noves actuacions s´estan acabant de lligar.  Marta Carrasco (Barcelona, 1963), creadora escènica, intèrpret, ballarina, coreògrafa, pedagoga teatral, va començar treballant la dansa contemporània en diverses companyies en especial amb la de Ramón Oller. El 1995 va crear el seu primer solo de dansa-teatre, l´extraordinari i premiat Aiguardent. A continuació, sorgeixen per ordre cronològic : Blanc d´ombre (Recordant Camille Claudel-1998), un dels treballs escènics més impressionants que he vist; Mira´m se dicen tantas cosas (2000), espectacle dedicat a la bellesa i a la imperfecció; “Eterno?. Això si que no!” (2003), on toca els temes de la desesperació i l´esperança;  “Ga-gà” (2005), on incideix en la necésitat del riure i dels éssers especials i defectuosos i de la supervivència humana en un món que no fa riure gens; “J´arrive...” (2006), on ofereix una antologia dels deu anys de treball i del món personal que ha anat creant; “Bin&Go”, una proposta en col.laboració amb el músic Llibert Fortuny-Companyia Elèctrica Dharma (2008); “Dies Irae”, una (macro)creació en la que juga amb tretze intèrprets per reflexionar i qüestionar allò sagrat i allò profà, per parlar de la religió i la litúrgia, de la dona, de la fúria, de la impotència humana, de la por i de la vida; “No se si…” (2011), un joc en petit format per a dues germanes molt especials i “B.Flowers” (2013), la seva darrera creació. Paral.lelament ha realitzat més de 25 col.laboracions a muntatges aliens. Des del seu primer premi per Aiguardent i per Pesombra, Marta Carrasco ha acumulat més de vint premis o mencions, entre ells el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2007) i premi Serra d´Or de la Crítica Teatral (2007), al millor espectacle teatral, per J´arrive..! . www.martacarrasco.com Anna Coll (Igualada, Barcelona, 1978), és graduada per l´Institut del Teatre, en l´especialitat d´interpretació i s´ha format complementàriament en les matèries de teatre, dansa i cinema. Ha actuat amb obres de teatre clàssic i contemporani (Macbeth-Dani Salgado, L´îlla dels esclaus-Cia Dei Furbi, La pasión de mi tetera-Carlos Roo, Històries de dins la panxa..), teatre de carrer (Companyia  Artristras, Discípulos de Morales-Forum 2004)… Va ser una de les actrius de l´espectacle Dies Irae, en el Requiem de Mozart, de Marta Carrasco, espectacle que va fer giora per Espanya, Portugal i Brasil i guanyador del Premi Butaca 2010 al Millor espectacle de Dansa. També ha treballat a les sèries de TV3 (Porca misèria, El cor de la ciutat, Majoria absoluta) i en el documental de la BBC Productions, The Power of Art. Majo Cordonet (Lomas de Zamora, Buenos Aires, 1982), es va iniciar al seu país estudiant a la zona sud del Gran Buenos Aires, 1996)  i a l´Escola municipal de teatre de la seva població natal, 1998-2000). El 2009 es matricula a l´Institut del Teatre de Barcelona, on segueix formant-se. Complemantariament ha fet cursos de teatre, dansa i expressió corporal. Ha treballat amb Marta Carrasco i La Fura dels Baus, i a Argentina amb Banfields Teatro Esnsamble de Buenos Aires. Aquest estiu l´hem pogut veure a la sala Porta 4, amb 8 veces te dejo, amb la Companyia Provensa de la que és membre fundadora. 

Hi ha alguna cosa en comú entre les flors que llueixen les activistes de Femen i les de l’espectacle B. Flowers? Penso que sí, perquè tant unes com altres, comporten un signe de denúncia de l’opressió que pateix la dona. En el seu últim espectacle, Marta Carrasco utilitza les flors com fil conductor d’un relat que parla de bellesa i de mutilació, de frescura i de grisor. I ho fa amb un seguit d’imatges que tant enamoren per la seva plàstica colorista, com pel seu colpidor contingut. La creadora, fidel a un llenguatge que la caracteritza i que es situa entre la dansa teatre, denuncia la dificultat que pot comportar el fet de ser dona, com també el de ser flor, i troba un punt de comparació entre les flors tallades, quan deixen de fer olor, i el de dones que han estat silenciades. Amb el suport d’un adient muntatge musical, que inclou cançons com Ron con Coca Cola i fragments operístics, Marta Carrasco, Anna Coll i Majo Cordonet, construeixen, amb convenciment, un món frenètic i histriònic, on l’exageració conviu amb el petit detall i el moviment grandiloqüent s’alterna amb el diminut gest. Enmig d’aquest univers femení només hi té cabuda la veu d’un home, Joan Salvat-Papasseit, com un petit homenatge a un poeta que ha sabut tocar l’ànima d’una dóna que tant sap provocar com entendrir.