Atrevit en el fons i la forma, parla sobre
les dones a través de les flors. Ho fa amb gran bellesa, desplegant una rica
varietat de recursos corporals, visuals, poètics, lumínics i sonors.

Marta Carrasco, Anna Coll i Majo
Cordonet irrompen en un escenari esquitxat de clavells vermells disposades a
il·lustrar –i denunciar– el paral·lelisme que viuen les dones i les flors. A
vegades, boniques i plenes de vida, esclaten de joia i desborden color; altres,
fràgils i indefenses, s’esfullen fins perdre l’alè.

Interpreten magníficament una àmplia gamma
d’episodis vitals amb coreografies, vestuari i atrezzo fets a mida per a cada situació. En qüestió d’instants
poden passar d’un clímax còmic i esbojarrat a circumstàncies angoixants. Plàstics,
caçapapallones, màscares, regadores, ombres, sons i, sobretot, molts i molts
clavells, seran els seus aliats. Crucial i clarificadora també la veu en off que
les acompanya durant tot el muntatge emfatitzant algunes frases del ‘Res no és
mesquí’ de Joan Salvat-Papasseit com ara la colpidora “per tornar a néixer necessiteu
morir”. Tot sumat conforma una atmosfera única, veritablement evocadora, que
llença al públic sentiments de tota mena. Fins i tot, el convida a prendre’n
part interrogant-lo sense revolts.

Aquest és el desè espectacle amb segell
Marta Carrasco, una proposta de dansa-teatre moderna, compromesa i altament
captivadora per la seva posada en escena atractiva i imaginativa.