Marta Carrasco navega sempre a contrapeu. En la recerca del màxim d’emocions de cada escena, explora la combinació de música amable amb imatges angoixants, dels seus personatges ferits. Aquest cop no balla sola. Ho fa acompanyada de Majo Cordonet i Anna Coll. Cadascú aporta el que li és més propi. Però assoleixen una unitat perquè totes les interpretacions estan tenyides d’aquella fragilitat infantil i cos adolorit de Carrasco. Hi ha un paral·lelisme més que evident entre les flors i les dones. En la seva capacitat de procrear, d’unes i altres, a partir de la dependència del moscardó de torn. Carrasco aconsegueix que el públic reconegui que el pòl·len és de la flor i que, per tant, és l’altra qui la roba i sense preguntar. Ho fa lúdicament. Abans hauran passat escenes d’una preciositat inspiradora sobre el naixement d’una nova planta, un nou ésser. 

B, flowers, estrenat a Temporada Alta i que té prevista temporada al Tantarantana i posteriorment farà gira arreu (ja hi ha funció prevista a Terrassa), atrapa per les seves coreografies divertides ben combinades amb les escenes més lentes però d’una plasticitat remarcable.

Hi ha molta literatura que han bastit la seva ploma en les flors i la Natura. Però Carrasco decideix abraçar-se al Res no és mesquí de Salvat Papasseït que clou “Avui, demà i ahir/ s’esfullarà una rosa:/ i a la verge més jove li vindrà llet al pit”.