UNA ORGIA D´EMOCIONS

Quan
li vaig preguntar a la meva companya que li havia semblat l´espectacle em va contestar
amb veu emocionada, “Una orgia d´emocions”.

Marta Carrasco, a més d´una  ballarina- coreògrafa excepcional, és una de
les creadores escèniques més interessant, imaginativa i potent de l´ escena
actual.

A “B.Flowers”, fa un paral.lelisme entre
la flor i la dona.

“¿El
pol.len és de la flor o de l´insecte que envaeix el seu espai i se l´enporta,
volant de flor en flor?”.

L´espectacle
concebut en diferents quadres independents però amb un mateix lligam
conceptual, conté imatges corprenedores, d´una intensitat emocional i d´una
bellesa plàstica inqüestionables.

El
rostre de Marta Carrasco és d´una expressivitat extraordinària, et capta, et
captiva, t´imanta i et porta directament al món del sentiment. Passa de la
dolçor al somriure cruel o a la fragilitat trencadissa de la bogeria, magistral
la seva interpretació- coreografia.

A “B.Flowers”, Marta Carrasco torna a
comptar amb dos actrius amb les que ja havia treballat anteriorment,
l´igualadina Anna Coll, posseïdora d´un rostre i uns ulls  també molt expressius, i l´argentina Majo
Cordonet, que interpreta a la perfecció la força fràgil.

Utilitzant
músiques diverses, principalment cantades, algunes molt conegudes com
“Capullito de alelí”, “Angelitos negros” o “Rum and Coca-Cola”, juga entre
l´aparent frivolitat i la cruesa més nua. De l´estètica kitsch i naïf (l´inici),
del tó farsesc (a ritme de swing), passa a tons i estètiques poètiques (les ombres
del cos nu distorsionat sobre la pantalla, el naixement d´una nova vida),
fredes i tràgiques (l´ humiliació, les tortures i el suicidi) i tot d´una,
sense transició es passa d´una a l´altre.  

Un
teló de plàstic transparent al fons, salpicat de clavells a l´igual que
l´escenari, són els únics elements escenogràfics, on les tres artistes actúen
en una rápida caracterització, canvis de vestuari i maquillatge i utilització
d´estris dramàtics com màscares i plàstics envoltants.

Referència
a algun dels molts poetes, escriptors, cantants, cineastes…que han escrit, han
fet referència o poetitzat sobre les flors… i entre ells el Res no és mesquí de Joan
Salvat-Papasseit que va apareixent en veu en off.

“Avui, demà i ahir/ s’esfullarà una
rosa:/ i a la verge més jove li vindrà llet al pit”. 

I els
clavells vermells, símbol de passió, de vida, de mort I de sang, sempre
presents arreu.

Destacar
també la tasca de Pau Fernàndez i Alba Viader, que amb Marta Carrasco han
concebut escenografia, vestuari i maquillatge.

L´Espectacle  B:Flowers , que ja s´ha pogut veure
a la Sala L´Estruch de Sabadell (dia 2/10) i a La Planeta de Girona (5/10), serà
al Teatre Tantarantana de Barcelona sols fins el dia 27, amb una representació
el dia 20 a la Sala Maria Plans del centre Dramàtic del Vallès a Terrassa.

El
mes de novembre tenen prevista una petita gira per Mèxic. A finals de novembre
seran al País Basc (Tolosa, dia 22 i Lasarte, dia 23).

Ja
confirmat, el mes de febrer del 2014, actuaran al Teatre Astra de Torino
(Italia). Noves actuacions s´estan acabant de lligar. 

Marta Carrasco (Barcelona, 1963), creadora
escènica, intèrpret, ballarina, coreògrafa, pedagoga teatral, va començar
treballant la dansa contemporània en diverses companyies en especial amb la de
Ramón Oller. El 1995 va crear el seu primer solo de dansa-teatre,
l´extraordinari i premiat Aiguardent. A continuació, sorgeixen per ordre
cronològic : Blanc d´ombre (Recordant Camille Claudel-1998), un dels
treballs escènics més impressionants que he vist; Mira´m se dicen tantas cosas
(2000), espectacle dedicat a la bellesa i a la imperfecció; “Eterno?. Això si que no!” (2003), on
toca els temes de la desesperació i l´esperança;  “Ga-gà” (2005), on incideix en la necésitat
del riure i dels éssers especials i defectuosos i de la supervivència humana en
un món que no fa riure gens; “J´arrive…”
(2006), on ofereix una antologia dels deu anys de treball i del món personal
que ha anat creant; “Bin&Go”, una
proposta en col.laboració amb el músic Llibert Fortuny-Companyia Elèctrica
Dharma (2008); “Dies Irae”, una
(macro)creació en la que juga amb tretze intèrprets per reflexionar i
qüestionar allò sagrat i allò profà, per parlar de la religió i la litúrgia, de
la dona, de la fúria, de la impotència humana, de la por i de la vida; “No se si…” (2011), un joc en petit
format per a dues germanes molt especials i “B.Flowers” (2013), la seva darrera creació.

Paral.lelament
ha realitzat més de 25 col.laboracions a muntatges aliens. Des del seu primer
premi per Aiguardent i per Pesombra, Marta Carrasco ha acumulat més
de vint premis o mencions, entre ells el Premi Nacional de Dansa de la
Generalitat de Catalunya (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2007) i premi
Serra d´Or de la Crítica Teatral (2007), al millor espectacle teatral, per J´arrive..! . www.martacarrasco.com

Anna Coll (Igualada,
Barcelona, 1978), és graduada per l´Institut del Teatre, en l´especialitat
d´interpretació i s´ha format complementàriament en les matèries de teatre,
dansa i cinema. Ha actuat amb obres de teatre clàssic i contemporani (Macbeth-Dani Salgado, L´îlla dels esclaus-Cia Dei Furbi, La pasión de mi tetera-Carlos Roo, Històries de dins la panxa..), teatre de
carrer (Companyia  Artristras, Discípulos
de Morales-Forum 2004)… Va ser una de les actrius de l´espectacle Dies Irae, en el Requiem de Mozart, de Marta Carrasco, espectacle que va fer giora
per Espanya, Portugal i Brasil i guanyador del Premi Butaca 2010 al Millor
espectacle de Dansa. També ha treballat a les sèries de TV3 (Porca misèria, El cor de la ciutat, Majoria
absoluta) i en el documental de la BBC Productions, The Power of Art.

Majo Cordonet (Lomas
de Zamora, Buenos Aires, 1982), es va iniciar al seu país estudiant a la zona
sud del Gran Buenos Aires, 1996)  i a
l´Escola municipal de teatre de la seva població natal, 1998-2000). El 2009 es
matricula a l´Institut del Teatre de Barcelona, on segueix formant-se. Complemantariament
ha fet cursos de teatre, dansa i expressió corporal. Ha treballat amb Marta
Carrasco i La Fura dels Baus, i a Argentina amb Banfields Teatro Esnsamble de
Buenos Aires. Aquest estiu l´hem pogut veure a la sala Porta 4, amb 8 veces te dejo, amb la Companyia
Provensa de la que és membre fundadora.