Arma de construcción masiva, segon muntatge de José i sus Hermanas,  ens confirma que aquesta tropa ha de tirar endavant i continuar creant, perquè la seva és una veu necessària en tant que representa el neguit de tota una generació. Si al magnífic debut Los bancos regalan sandwicheras y chorizos ens van interpel·lar sobre el fet que quaranta anys de sistema dictatorial nacional catòlic no s’esvaeixen amb una curta transició i dècades posteriors de mirar a una altra banda, ara furguen en dos pilars fonamentals de la nostra societat: l’educació i la família.

Educació en el context de l’estat espanyol i entesa de manera global, és a dir, coneixement adquirit a través de diferents canals, llenguatges i espais. Crítica ferotge a un sistema educatiu que canvia la legislació  a l’ombra del color del partit de torn al govern. (…) 

Des d’un punt de vista formal la companyia ha triat la creació col·lectiva, ben pautada en la direcció i la dramatúrgia per Sílvia Ferrando, la interpretació com a situació viscuda, l’expressió col·loquial, l’aparença improvisada i la barreja de llenguatges perquè el moviment i la música són fonamentals en la seva posada en escena. (…) 

En conjunt Arma de construcción masiva és una fragmentació, com el sistema educatiu que han viscut  els protagonistes; d’aquí que (de manera volguda o no) es presenta amb escenes marcadament tallades que s’allunyen del fil conductor. Ideal per a públic jove, especialment per aquell que mai no trepitja un teatre, i per a espectadors teatrals inquiets i amb ganes de veure noves formacions.