Si mai no heu assistit a la matança del porc, ara teniu l’ocasió de participar-ne en una que ens arriba de Sas Illes. I en què, i a manca de poder gaudir d’una festa gastronòmica plena de saborosos botifarrons, podreu gaudir d’un no menys saborós monòleg escènic ple d’humor demolidor. I és que la forma com Toni Gomila dibuixa l’extensa comunitat de personatges que es deixen caure per aquesta imprescindible matança  resulta tan irresistiblement divertida (gràcies, d’una banda, al brillant text, i de l’altra, al talent interpretatiu del seu creador) com demolidorament premonitòria. Gomila, descriu un món amb arrels ancestral però en vies d’extinció, fent servir per això  una llengua que porta el mateix camí, i què està amenaçada de mort per aquells mateixos poders que s’haurien de preocupar de protegir-la  com a bé comù. Però, en qualsevol cas, no ens amarguem:de moment, toca riure. I molt. I de forma molt intel·ligent.