Quan
una obra surt de les entranyes, quan és fruit no només de la reflexió,
sinó també de les pròpies pors, però també de les esperances, s’ha de
notar per força a l’escenari. Si,
a més, el text ens el presenta un actor sol davant del públic, sense
més armes que la seva habilitat interpretativa i grans dosis
d’honestedat i sinceritat, el resultat és un espectacle senzill,
sorprenent i transparent com Acorar, de l’autor i actor de Manacor Toni Gomila.

Després
d’un èxit poques vegades vist a les illes, una breu temporada a
Barcelona i una gira per tot el país, aquesta petita meravella teatral
torna a La Seca–Espai Brossa, on Gomila, dirigit per Rafel Duran,
desplega un monòleg que, a partir de
la descripció de la matança del porc a la casa familiar de Manacor,
reflexiona i reivindica uns referents que estem a punt de deixar
desaparèixer, i sobre la identitat col·lectiva.

El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I
d’aquí el títol de l’espectacle, “acorar”, concepte illenc que
significa clavar el ganivet fins al cor per matar el porc durant el
ritual familiar de la matança. Situat
entre dos mons, orgullós d’un passat amb més valors que riquesa i
convençut que el futur dels seus fills no s’assemblarà mai més a
aquestes arrels. Temorós, al mateix temps de no ser capaç de poder transmetre aquest patrimoni
familiar, Gomila ens transporta, només amb el llenguatge (quina feinada!) a uns instants incrustats en la seva memòria.

Però la clau de la fàcil connexió amb Acorar és que, més
enllà de descriure una tradició, aquest fet és l’excusa per fer-nos
arribar les seves reflexions sobre la importància del vocabulari que
emprem per expressar-nos i comunicar-nos, sobre l’absoluta ignorància
que tenim sobre tot el més primari , el que ens connecta amb la terra , amb la naturalesa , amb les arrels més profundes . “Som
capaços de distingir entre un GTI o GTX , però quan veiem un arbre o un
ocell som incapaços de saber el nom” , ens diu Gomila .

Així, amb un humor net, fresc, sense fer massa sang però “acorant” (clavant el ganivet fins al cor) amb precisió sobre els temes que li
preocupen, avança aquesta història, que atrapa i es grava com poques
en el nostre subconscient. Acorar
és un monòleg d’una hora original com pocs, interpretat amb convicció
per un gran actor i que deixa en el nostre interior una reflexió que
perdura, un record durador. No us la perdeu!