Quan hom surt de La Seca
després d’haver vist Acorar ens acompanya la sensació d’haver fet
un viatge, d’haver estat l’honorable convidat d’una tribu mil·lenària
que ens ha mostrat els seus arrelats rituals, costums quasi màgics
que ens transporten a un món que conserva el seu sentit tel·lúric
i providencial.

Toni Gomila escriu i
interpreta aquest sorprenent monòleg des dels budells. Per una part
assaig sobre la contaminada vida tradicional balear que s’esmuny, de
l’altra auca costumista repleta de personatges que es despleguen amb
la mestria del millor Rubianes, amb semblances al Sergi López de Non solum.

El turisme desfermat, la
política en descomposició, els valors de la societat de consum,
amenaces totes que com a ombres es vinclen sobre un petit univers que
es defensa amb un mur de paraules, mots que basteixen aquesta
inesborrable peça que no per més premiada deixa de tenir
l’inenarrable valor d’una experiència única.