Alícia al país de les meravelles

Basada en el llibre del mateix títol (en català) de Lewis Carroll, i versionada una i mil vegades en cinema i teatre (habitualment familiar) arreu del món, ens arriba la versió de la Marta Buchaca per a Viu al Teatre, dins de la programació del Petit Romea.Tot comença quan a l'Alícia, en el seu 10è. aniversari li regalen un telèfon mòbil (un smartphone, tot sembla indicar), cosa que m'agradaria dir que és una fantasia, però sembla que cada cop és una realitat més habitual degut, per què no dir-ho, als avantatges que pot tenir per als pares i mares.Des del primer moment l'Alícia perd el món de vista, quedant-se 'enganxada' a les converses i les xarxes socials que coneix perquè... ja feina anar el mòbil de la seva mare! Posa els pèls de punta, però la resta de l'espectacle va enfocat a fer un advertiment als joves espectadors (ja aviso que no és per a infants de menys de 6-7 anys) que hi ha un món més enllà del mòbil, i davant la realitat que s'imposa (tots els infants en tindran un abans de l'adolescència) fer-los reflexionar sobre ús i abús d'aquest petit aparell que ha entrat a les nostres vides per quedar-s'hi, i que tots ells coneixen des del seu naixement.Seguint els passos de l'Alícia de Carroll, la nostra jove protagonista segueix un conill que acaba de robar-li el seu flamant mòbil, cau per un túnel, acompanyada de l'altre regal d'aniversari, l'Heroi Invisible, que màgicament a pres vida, i que l'acompanyarà en tota l'aventura. Encara que hi ha algunes referències conegudes (el conill, la clau i les portes grans i petites, un rei i una reina, el barretaire i el liró i la tortuga) poca cosa té a veure amb les intencions i desenvolupament de la història original, i menys encara amb el seu rerefons matemàtic donada la seva condició de matemàtic i divulgador.En la versió de Marta Buchaca, el món de la fantasia és més aviat el món virtual, que en alguns moments ens recorden la pel·lícula Tron de Disney o alguna mena de joc d'escape room. La direcció i interpretació, així com la producció de l'espectacle són correctes, tot i que cal destacar la feina de l'actor Joan Codina, que feia d'heroi invisible, que ha captat la simpatia del públic de principi a final; i sobretot la proposta audiovisual, que ha convertit la pantalla de fons de l'escenari (per on, com a 'Cegada de amor' de La Cubana, els personatges entraven i sortien d'escena) no només en un fons escenogràfic, sinó en una part imprescindible per a donar-nos la sensació d'un món de fantasia en moviment. Un 10 per a aquesta part de l'espectacle.A la contra (i que quedi ben clar que el públic surt encantat) podríem dir que la versió agafa el conte original només com una vaga referència per a parlar-nos del problema actual dels smartphones i la infància i pubertat (es recomana que fins a certa edat només tinguin un mòbil per a trucades i missatges), i un excés, al meu entendre, de 'morcilles' o comentaris graciosos i aparts, més enfocats a provocar el somriure sobretot del públic adult (hagués estat més encertat, en opinió meva, buscar l'humor en les mateixes situacions de fil argumental), amb referències que en bona part els infants d'avui no coneixen directament, i aquella cosa tan costumista de fer servir el castellà com a element còmic.  En conjunt, un espectacle de bon veure i amb una clara intenció educativa, cosa que l'honora, i que ens sorprendrà per la bona utilització del vídeo com a element fonamental del moviment escènic.

Benaurada confluència de talents en aquesta versió molt lliure del clàssic de Lewis Carroll. El guió de Marta Buchaca és tan agosarat com imaginativament actual. S’han fet incomptables lectures de les oníriques aventures d’Alícia, i aquesta és de les que no fa altra cosa que enriquir l’imaginari col·lectiu. La principal llicència que s’ha pres l’adaptadora és la de substituir la Reina de Cors per una Reina dels Mòbils. En plena ressaca d’una nova edició del MWC, és d’agrair, i molt. És aquesta reina obsessionada en acumular poder a través del control de les ones, la que propicia que el conill blanc, detonant del viatge al·lucinant de la protagonista, li manllevi el mòbil que acaben de regalar-li els pares. No hi són tots els personatges del relat original ni falta que fa (sabem que els nens tenen un límit de temps d’atenció). Hi ha el conill blanc, el fantàstic passatge de l’encongiment, l’illa dels que corren per assecar-se (aquí, una tortuga i un lloro), el fragment de la llebre i el barreter, i l’ esmentada reina dels mòbils. Per contra, Buchaca afegeix un company de viatge de l’Alicia: el Capità Invisible. Es tracta d’ una versió animada de la joguina que li ha regalat l’àvia a la protagonista, i que aquesta ha menyspreat radicalment poc abans d’embogir amb el mòbil que li regalen els pares. El personatge del capità fa més amables i menys solitàries les aventures d’Alícia. No cal dir que la lectura final de l’obra és que en fem un gra massa, amb això dels mòbils. La posada en escena de Jordi Andújar em sembla d’un sentit pràctic encertat. Avui en dia, qualsevol univers de fantasia es recrea millor amb audiovisuals, prescindint d’elements escenogràfics. La jugada mestra és que combina les projeccions amb un ciclorama retallat, que permet fer sortir i entrar els quatre intèrprets de la pantalla que insinua els màgics universos. Tots quatre –desdoblats en nombrosos personatges – estan molt bé, tot i que prefereixo el treball de les noies en els passatges musicals. Queralt Albinyana, tan resolutiva com sempre, omple l’escena en cada aparició. Sospito que ‘Alícia al país de les meravelles’ és un millors dels espectacles familiars que he vist aquesta temporada, i que la meva filla pensa el mateix. 

Utilitzant el famòs conte de Lewis Carroll, l´escriptora Marta Buchaca ha tingut l´encert de portar-lo, sense traïr la seva essència, als temps actuals i fer una crida d´atenció sobre l´excessiva facilitat d´accés i la  ràpida addicció al telèfon mòbil entre els nens i nenes. Una addicció que, en molts més casos dels desitjables, deriva en estats neuròtics  que dificulten el passi a l´edat adulta i que els fan viure en un món virtual allunyat de la realitat. Alicia és una nena de deu anys que el dia del seu aniversari els seus pares li regalen un telèfon mòbil. Ben aviat perd el món de vista, oblida de jugar amb els seus amics i viu pendent sols de l´ aparell.  Inesperadament el Conill blanc del conte d´Alicia, en un dels seus viatges al món real, li roba el mòbil i torna al conte. Alicia el segueix i queda abduïda dins del món fantàstic del País de les Meravelles. Tot perseguint al lladre, coneix al Barretaire, la Llebre, la falsa Tortuga, el Rei separat del seu regne i la Reina de Cors, transformada aquí en la Reina dels Mòbils, obsessionada per les noves tecnologies. En tot aquest viatge d´anada i tornada la acompanyarà el capità Invisible, joguina que li va regalar la seva avia, i que ella havia abandonat èr que no li agradava. Per un seguit de circumstàncies la joguina pren vida i estatura humana. Notable, original i molt recomanable espectacle per a totes les edats, a partir de quatre anys. Portat amb ritme i ben dirigit per Jordi Andújar (que el 2016, el varem veure produint com a Teatre Obligatori,  i dirigint , Renard o el llibre d eles bèsties-Teatre Lliure, i com actor a El filosofo declara-Teatre Romea). La producció és d´Unics Produccions (El petit Dalí i la direcció i coordinació de Viu el Teatre al Petit Romea, Teatre Poliorama, Babies al CCCB i al Tibidabo).  La música que utilitza ritmes diversos és de Keco Pujol (Casting, un musical molt animal). L´escenografia està solucionada amb gran vistositat i espectacularitat amb imatges digitals creades per la productora Desilence. En escena dos actrius i dos actors, joves però amb notable recorregut i reconeguda solvència donen vida als personatges amb un bon treball individual i de conjunt.  Julia Bonjoch (Ningú va dir que fos fácil), interpreta a Alicia, Jordi Llordella (Fang i setge, T´estimo éts perfecte, ja et canviaré), dona vida a el pare i al Capità Invisible i l´actriu i cantant Queralt Albiñana (Renard o el llibre de les bèsties) i l´actor Marc Pujol (La flauta mágica, 73 raons per deixar-te), es van desdoblant en la resta de personatges (vuit).   L´autora Marta Buchaca (Barcelona, 1979), és llicenciada en Humanitats per la UAB i s´ha format com a dramaturga al Centre d´Études Théâtrals de Louvain la Neuve (Bèlgica) i a l´Obrador de la Sala Beckett . La seva primera obra L´olor sota la pell  (2005), va guanyar el premi Prudenci Bertrana. Des de llavors ha anat escribint i estrenant diverses obres, que han anat obtenint premis i nominacions. Destaquem Les nenes no haurien de jugar al futbol, estrenada al Festival Grec (2009), i dirigida per ella mateixa.  Aquesta obra ha estat estrenada també a Grècia, Xipre i Croàcia. La seva darrera obra, Litus (2012),  s´ha representat al llarg de quatre mesos (Sala Flyhard-Teatre Lliure), i va estar nominat als premis Butaca. Actualment és guionista de la sèrie de TV3, La riera. www.martabuchaca.comtext. [email protected]