Benaurada
confluència de talents en aquesta versió molt lliure del clàssic de Lewis
Carroll. El guió de Marta Buchaca és tan agosarat com imaginativament actual. S’han
fet incomptables lectures de les oníriques aventures d’Alícia, i aquesta és de
les que no fa altra cosa que enriquir l’imaginari col·lectiu.

La
principal llicència que s’ha pres l’adaptadora és la de substituir la Reina de
Cors per una Reina dels Mòbils. En plena ressaca d’una nova edició del MWC, és
d’agrair, i molt. És aquesta reina obsessionada en acumular poder a través del
control de les ones, la que propicia que el conill blanc, detonant del viatge
al·lucinant de la protagonista, li manllevi el mòbil que acaben de regalar-li
els pares.

No
hi són tots els personatges del relat original ni falta que fa (sabem que els
nens tenen un límit de temps d’atenció). Hi ha el conill blanc, el fantàstic passatge
de l’encongiment, l’illa dels que corren per assecar-se (aquí, una tortuga i un
lloro), el fragment de la llebre i el barreter, i l’ esmentada reina dels
mòbils. Per contra, Buchaca afegeix un company de viatge de l’Alicia: el Capità
Invisible. Es tracta d’ una versió animada de la joguina que li ha regalat
l’àvia a la protagonista, i que aquesta ha menyspreat radicalment poc abans d’embogir
amb el mòbil que li regalen els pares. El personatge del capità fa més amables
i menys solitàries les aventures d’Alícia.

No
cal dir que la lectura final de l’obra és que en fem un gra massa, amb això
dels mòbils. La posada en escena de Jordi Andújar em sembla d’un sentit pràctic
encertat. Avui en dia, qualsevol univers de fantasia es recrea millor amb
audiovisuals, prescindint d’elements escenogràfics. La jugada mestra és que
combina les projeccions amb un ciclorama retallat, que permet fer sortir i
entrar els quatre intèrprets de la pantalla que insinua els màgics universos. Tots
quatre –desdoblats en nombrosos personatges – estan molt bé, tot i que prefereixo
el treball de les noies en els passatges musicals. Queralt Albinyana, tan
resolutiva com sempre, omple l’escena en cada aparició.

Sospito
que ‘Alícia al país de les meravelles’ és un millors dels espectacles familiars
que he vist aquesta temporada, i que la meva filla pensa el mateix.