L’APPS de l’Alícia

Marta Buchaca debuta en la
dramatúrgia per a tots els públics. Ho fa, recordant-se dels anys
en què anava amb la mare als Lluïsos de Gràcia i a veure cada
títol dels de La trepa al Jove Teatre Regna. Feia temps que en tenia
ganes. Certament, el teatre familiar ha après a anar sense la
necessitat de dramaturgs però tot i que bona part dels artistes se’n
surten prou bé en enfocar la dramatúrgia dels seus muntatges
(adaptacions o creacions), és molt recomanable l’entrada de veus
experimentades als escenaris per a la canalla. Ho va fer fa pocs
mesos Marc Artigau al TNC (Els perseguidors de paraules) o Marc
Rosich al Lliure (Renard, o el llibre de les bèsties) i ara és
Buchaca amb aquesta producció de viu el Teatre al Romea.

L’autora que (coses del destí) va
rebre l’encàrrec just el dia després de ser mare, està convençuda
que avui Alícia no veuria el conill i mai cauria per aquell pou
misteriós fins al País de les meravelles. No el percebria diu,
convençuda, perquè estaria absorta en col·leccionar likes a
la pantalla del seu mòbil. Per això, l’única manera que Marta
Buchaca es pot creure que Alícia persegueixi el conill és perquè
aquest li pren l’aparell més preuat, el dia que li han regalat els
pares pel seu aniversari! Això li permet rescatar els personatges màgics (com  també ho faria Thomas Noone amb Alice, una adaptació obscura i coreografiada del clàssic), amb una òptica contemporània.

En
aquesta versió lliure de l’original de Lewis Carroll (molt menys
ensucrat que els dibuixos de Disney), Alícia no cau sola. Hi va amb
un ninot (el capità invisible) que actuarà de company d’aventures i
perfecte antagònic a la mentalitat calculadora de la nena de 10
anys. L’autora es diverteix veient com han construït aquest
antiheroi, còmic: “l’han fet tieta”. I és cert; és un divertit
cagadubtes que li agradaria ajudar però,en la majoria dels casos, se
sent incapaç. S’uneix a la sort d’Alícia com a agraïment a què
l’hagi tret de la capsa on feia mesos que esperava a la botiga. Però
el seu destí es creuarà amb una raó més poderosa que el farà
queda-se envoltat de les meravelles. I és que l’amor és un
condiment que ajuda a apuntar personatges i trames paral·leles que
aportin complexitat a l’entretingut i còmic viatge pel País de les
meravelles (amb música efectista d’un infal·lible Keco Pujol).
L’aposta de Viu el teatre és en ferm. Per això ha implicat els
dissenyadors audiovisuals de Silence (també són els responsables
d’El petit príncep
de Manu Guix i Àngel Llàcer ) en l’elaboració d’unes creacions
molt suggerents. I amb un repartiment que garanteix solvència i
entusiasme a escena: Jordi Llordella/ Joan Codina, Júlia Bonjoch,
Marc Pujol i Queralt Albinyana. 

Per últim, la tesi. Els nens d’avui
semblen ser una evolució d’aquella cançó dels Esquirols que
pronosticaven un nou fill “de la civilització” aquell 12 de
febrer de l’any 2017. La data s’ha produït pocs dies abans d’aquesta
estrena. És erroni plantejar a la canalla que no existeix el mòbil,
quan els adults són usuaris assidus. Alícia, finalment, entén que
cal fer-se gran per aprendre a gestionar aquestes APPS de les
meravelles.

Jordi Bordes