• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Falaise
  • /
  • Un espai per somniar
CRÍTIQUES
Falaise
Francesc Massip
PER: Francesc Massip

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Un espai per somniar

Publicat el: 26 de setembre de 2019

CRÍTiCA: Falaise

Baró d’Evel, que va començar com un duet de clown (Blai Mateu) i acròbata de circ (Camille Decourtye), ha augmentat considerablement la família i ha desembocat en un clan virolat i versàtil, en què tots fan de tot amb la poesia, la complicitat i la llarga alenada que només les companyies d’abans permetien. Per començar una escenografia en negre, contrapunt de l’espai en blanc de l’anterior espectacle, Là, amb qui Falaise constitueix un díptic, ofereix el marc del somni que immergeix l’espectador en tot un altre món netament separat del quotidià. Un món que obre escletxes en la fosca per on s’escola la vida. Els murs s’escrostonen, també els vestits, en un bell calidoscopi d’algeps ennegrits i agrumollats que el moviment fa miques. Una plàstica escènica d’impacte vivificada per l’ingredient nuclear de la creació: la dansa tocada d’acrobàcia. No debades han comptat amb la batuta de Maria Muñoz i Pep Ramis (Malpelo, que enguany ha celebrat els 30 anys d’existència artística), que traça un dibuix profund de ritmes i moviments sobre el trencallós paper carbó de l’escenari.

I després hi ha els animals que la Camille sap conduir gairebé per allà on vol. El cavall blanc de llarga cua que Blai, en un moment donat hilarant, usa de perruca. Un cavall que entra i surt entre bastidors amb sorprenent propietat; que poteja o s’ajeu mai per exhibir-se ans per acompanyar sense estridències la seva domadora. O l’esbart de coloms que picossen els ballarins com un eixam d’abelles que entra i surt del rusc. Treballar amb animals en un escenari sempre comparta un elevat grau d’atzar i casualitat que exigeix capacitat d’improvisar i recrear, com és el cas.

Els diàlegs es construeixen amb frases inconcluses, amerades de sobreentesos com de vegades parlem amb els més íntims. Un teixit verbal que s’acorda amb l’enderroc dels murs escenogràfics i amb la dansa trencada dels intèrprets. Els sons, enregistrats o en directe, completen la màgia de la funció, amb l’apoteòsic percudir de pinzells de pintura blanca sobre les parets negres que ressonen com tambors.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Falaise

TÍTOL CRÍTiCA: Una lluminosa intempèrie

PER: Ana Prieto Nadal
Ana Prietofotoacademia1 445x444
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Tímida esperanza

PER: Jordi Sora i Domenjó
imagen placeholder
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: NO ESTÀ TOT PERDUT

PER: Maite Guisado
Maite Guisado
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Blanc trencat, negre esperança

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: L’altra cara del blanc

PER: Andreu Sotorra
Andreusotorra
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Visual poetry with a topical twist

PER: Alx Phillips
Alx Phillips
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Emocions a prop de l’abisme

PER: Manuel Pérez i Muñoz
Manuelperezimunoz2 756x756
VALORACiÓ

9

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat