Quan avui una marfanta torna a recórrer Europa, engiponada d’induments diversos i sovint malfarjada amb cridaners colors, l’obra de Sagarra adquireix una iridescència peculiar. La fortuna de Sílvia és una altra d’aquelles peces sagarrianes on emergeix el dolor i l’ensorrada provocats per les guerres, la indígena i la seva perllongació europea. La posada en escena s’esllavissa amb discreció i subtilesa per l’íntima trinxera que ha excavat al saló de casa seva Sílvia, delicadament interpretada per Laura Conejero, que no fa cap concessió al melodrama i que s’aferma com una actriu sòlida i penetrant, ben escortada per Anna Alarcon, expressiva i enèrgica, pura fibra d’actriu, en el rol de la filla que anirà transformant-se per sobreviure, de la bohèmia a la benpensant, emmirallada en la tieta escanyolida per l’enveja, una sòbria i imponent Muntsa Alcañiz. Aquí els homes encarnen els inadaptats que tant plauen a la protagonista, i que tant recorden els personatges de Txèkhov. Obra desencisada on la foscor es mastega amb rèpliques centellejants.