Sagarra ens
posa davant d’un joc de contrastes arran de la guerra. Una vídua tendra; una
parella de fills encantadors; una germana odiosa i rancuniosa; un veí aventurer
i romàntic. La guerra farà que cada personatge evolucioni en una direcció diferent fins a posar en
evidència els valors de cadascú. El conflicte, espectacularment representat amb projeccions brutals, lluminoses, estruendoses que separen cada acte, irromp en les vides d’aquesta família modesta.

La pèrdua del
marit i la por (el
convenciment) de perdre el fill a la guerra converteixen la Sílvia en una
persona pel damunt del bé i del mal, patèticament feliç en
la seva desgràcia, en el seu “orgull de miserable”. La seva germana, pel què
diran, manté la desafortunada família.

Mentre el fill,
tal com ella sap, no supera la guerra, la filla esdevé l’antítesi de la seva mare fins al punt de
convertir-se, amb tot el carinyo del món, a les maneres de
viure de la seva tia. El contrapunt el posa l’amic d’esperit lliure, de parla excessivament grandiloqüent (realment cal que reciti així?) i amic del vi de Madeira i del xampany.

El fill, un
jove idealista, massa
entranyable fins a esdevenir
decididament cursi,
representa tots els ideals de la mare. És significatiu que la vida premiï, en canvi, els
ideals de la germana, és a dir, els de la tia.

Sílvia
contrasta amb els altres personatges: amb la seva germana, símbol de l’enveja més cruel; amb el seu amic, que no
aconsegueix arrencar-la de la seva insòlita pau interior; amb la seva filla, que passarà a reencarnar tots els valors que ella ha rebutjat
durant la seva vida.

Sembla, però,
com si a les pàgines de Sagarra hi hagués molta més ‘chicha’ que la que se’ns mostra a la representació. Les visions femenines de la guerra esdevenen la part més interessant de l’obra, per sobre d’uns
personatges (impecable la filla, Diana) que
crec que perden una mica de força en una
posada en escena, amb espectadors a les dues bandes i els finestrals a una
banda, que fa que part del públic es
perdi matisos i, en algun cas, es perdi part dels diàlegs