Sobre “Cuculand souvenir”

Sóc
una amant de la dansa i de tot i tothom, que faci que aquest art,
pugui arribar a més públic. Amb la fórmula dansa &circ, això
s’aconsegueix. La dansa és la germana pobre de les arts escèniques
i la gent encara la coneix poc i gaudeix poc. A Cuculand hi ha
fusió de contempo-breakdance amb circ, aportant a la dansa,
la fisicalitat que a vegades també ens agrada. És difícil
l’equilibri, i crec que l’espectacle ho aconsegueix bastant.
L’escenografia i la música són els complements imprescindibles en
aquest Cuculand, amb una comunió que segur
que en un escenari més gran guanyarà més.

Haig
de dir, que tot i que l’autor justifica els seus “moments
d’absurd” en l’espectacle, a
mi em sobren i em provoquen distorsió dins del discurs de
l’obra. M’agrada més que el contingut estigui més lligat i
potser no em va arribar
el missatge de l’autor sobre els records que es transformen en
superficials. No
em preocupa gens perquè,
si el que tinc la sort de veure, m’arriba per una altra
fórmula, ja m’està
bé. Cuculand
em va arribar també perquè,
es fa palès, que el coreògraf ha tret el millor de cada un dels
joves ballarins de diferents procedències i formacions.